Aprenem entre generacions

abuelos‑nietos.noticia.jpg

peatom.info

  

APRENEM ENTRE GENERACIONS

Una nova experiència de treball pel col·lectiu

Encara que aquesta proposta o projecte d’aula no està pensada per a infants d’infantil, m’ha semblat d’allò més interessant i sobre tot necessària. Aquest projecte l’anomenen “Aprendre entre generacions” i pretén establir un intercanvi de vivències i aprenentatges entre els avis i àvies del centre de dia de la Clínica Molins de Rei i els infants de sisè de l’escola amb la finalitat de crear vincles que potenciïn l’empatia entre generacions.

Tal com diuen en la pàgina, durant la trobada van viure moments molt entranyables, diàlegs plens de tendresa, mirades de col·laboració. Al llarg tres setmanes seguides, 5 infants de sisè van al centre de dia acompanyats d’un docent i fan activitats diverses amb cinc avis o àvies del centre.

La caixa de les emocions



Si cliques dalt, aniràs directament a la pàgina



1. Fes un recorregut  i familiaritza-te amb els materials que trobaràs en la carpeta: la caixa de les emocions i la seva guia didàctica

    El primer que he volgut veure a l’obrir la carpeta de les emocions ha estat la presentació per tal de poder centrar-me i que m’aportés una primera idea tant del material com de a qui va adreçada la carpeta. L’objectiu principal d’aquesta, és centrar la mirada en la necessitat de treballar a partir d’activitats, la convivència, les emocions, les relacions socials, l’acollida, etc, en totes les etapes educatives.

    La caixa de les emocions és una bona eina que poden fer servir els docents ja que els facilita el treball oferint-lis diferents activitats on tot està organitzat i preparat. Això si, serà molt important que aquests/es, identifiquin primer quines són les seves necessitats per després poder treballar-les. Important també tenir uns objectius clars del que es vol aconseguir i sobre tot, saber quines són les més indicades per a les diferents edats. Aquesta darrera questió, també la facilita la caixa, donat que està estructura per als diferents cursos a què van adreçades les activitats; Educació Infantil, Cicle inicial, Cicle Mitjà i Cicle superior.

    Un altre punt facilitador de la caixa, és la graella que trobem en la justificació i presentació. Aquesta graella compté el nom de l’activitat, a quin nivell està adeçada, les competències que es treballen, els continguts i les relacions que s’estableixen entre àrees.

    Com es pot comporvar, està tot pensat i preparat perquè ningú tingui cap mena d’excusa per posar-se en marxa i treballar amb els infants alguna cosa més que els purs continguts educatius i comenci a donar-li la importància que té treballar les emocions i les relacions.

2.  Tria una de les activitats i explica als teus companys: Avui anem d’assemblea.

http://www.ediciona.com/asamblea-dirpi-53200.htm

·    Per qué l’has triat: Encara que potser sembli que he triat un clàssic com pot ser el moment d’assemblea, vull justificar la meva tria, dient que ho he fet perquè em sembla un moment màgic i especial. Un moment d’acompanyament i de compartir, on si estàs molt atenta podràs veure una gran muntanya d’expressions en els infants, tant de caire gestual com de corporals. És tot un poema veure les carones de tots/es. Tot això des de la mateixa alçada. Tots en terra, mirant-se de tu a tu on la mestra o mestre hi forma fart i s’uneix al grup.

M’agrada també el moment de l’assemblea perquè és un racó per parlar, per conviure, per a resoldre i transformar situacions de conflicte, en situacions d’intercanvi d’opinions a través del diàleg.

   

·   Quins aspectes vols treballar amb aquesta activitat:

• Aprendre a respectar el torn de paraula
• Respectar als demés
• Respectar que totes les respostes, encara que diferents, són vàlides. a
• Perdre la por a expresar-se davant els companys
• Respectar les emocions i sentiments dels altres,
• Participar en una activitat lúdica en companyia de la resta de companys
• Millorar les relacions i vincles amb els companys i la mestra.

·  En què consisteix:

• Posarem l’alumnat  en cercle formant una assemblea.
• Col·locarem un tros de paper d’embalar al mig del cercle, per anar anotat o fer dibuixos sobre les bones idees que vagin sorgint durant l’assemblea.
• El mestra o la mestra o bé  l’alumnat proposaran un tema per debatre.
• Avui us proposarem: ser un bon amic o amiga.
• Debatrem, argumentarem, explicarem... que vol dir ser un bon amic o amiga.
• Cada aportació consensuada pel grup, l’escriurem i/o dibuixarem en el paper d’embalar com a conclusió del treball realitzat.
• En acabar la sessió cadascú farà un dibuix que expressi alguna de les qüestions que hagueu parlat durant l’assemblea.
• Avaluació personal.

·  Què necessites per a dur-la a terme: Paper d’embalar i un entorn favorable.

                     
 Proposta de guió per poder conduir del debat:

   Segur que tots i totes teniu algun amic o amiga

1.    Aixequeu la mà per dir-me el nombre  d’amics o amigues que teniu

2.    Tots els vostres amics o amigues estan a l’escola?

3.    Fa temps que teniu aquestes amistats?

4.    Què és el que més bé us fa sentir tenir aquests amics o amigues?

5.    Sempre us sentiu bé amb ells o elles?

6.    Quines coses bones fem amb els nostres amics o amigues?

7.    Què diríeu que fa un bon amic o amiga?

8.    Què diríeu que fa per vosaltres?

9.    Tots els teus amics o amigues són amics o amigues entre ells?

10.     Què passa si un amic teu s’enfada amb un altra amic teu, que pots fer?

11.     Quan t’enfades tu amb un amic o amiga, què fas? Com et sents?

12.     Què necessitem per tornar a ser amics o amigues? En hi ha prou en demanar disculpes?

13.     Quines coses podem fer pels amics o amigues?

14.     Quines coses no li podem fer mai un amic o una amiga i a ningú?

15.     Què penses tu sobre l’amistat?

16.     Penseu una cosa agradable que li podeu dir avui a una amic o amiga vostra

Escola i família han d'anar de la mà

                                            

Una mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d’adaptació, que aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar aquest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades.

 L’educadora es va equivocar o va fer bé donant-li aquesta resposta?

 

En primer lloc dir que crec que el període d’adaptació, encara que estigui adaptat i pensat per fer una bona transició i adaptació a la nova situació familiar i escolar, pel que fa referència a l’escurçament de les hores d’estada a l’escola i a la flexibilitat del grup, si uns pares decideixen per raons personals o d’adaptació d’horaris, que el seu fill o filla ha de cumplir amb l’horari establert en els centres d’infantil i primària, el centre no es pot negar a acollir a l’infant dins l’horari normal de l’escola. Amb això, no vull dir que estigui d’acord o li resti importància a la programació establerta i acordada per tot el claustre de l’escola i al respecte que es mereix.

En aquest cas en particular, crec que la mestra hauria d’haver set una mica flexible i asertiva a l’hora d’expressar la seva opinió cap a la mare. Hauria d’haver utilitzat unes altres eines per expressar el que pensava o sentia. En primer lloc el més normal hagués set escoltar amb més calma les demandes de la mare. Potser ella mateixa estava passant un mal moment a l’hora d’expressar el motiu pel que volia concloure amb aquest període. Tal vegada no tenia ningú amb qui deixar l’infant per motius laborals i no ho va saber expressar d’un altre manera. O potser fins i tot, estigués conbensuda de la necessitat del que el seu fill comences l’abans possible amb un horari de normalitat. I per què no es podia plantejar la mestra que el menut ja estava preparat per donar el pas?. No tots els infants són iguals i no totes les famílies viuen el procés de la mateixa manera.

Amb tot això no vull culpabilitzar l’actitut de la mestra, donat que cada cas i cada moment és viscut per les persones implicades de diferent manera i des de fora és molt difícil ser objectiu.

El que potser critico de la postura de la mestra és l’actitut d’inflexibilitat, de poca escolta. Moltes vegades davant situacions inesperades, si nó s’està preparat per donar resposta o solució a un conflicte plantejat, el millor és guanyar temps. Potser la mestra podria haver demanar a la mare un temps d’espera amb l’escusa que ho tenia que consultar.

Crec que no s’hauria d’haver aventurat a donar una resposta tant directa, de vegades s’ha de tenir una mica de mà dreta per dir les coses malgrat que pensem estar en posesió de la veritat. Pensar també que els primers vincles i relacions que s’estableixen entre la mestra o el mestre amb les famíies, determinarà i ajudarà en futures relacions. Relacions pensades per damunt de tot per ajudar i cercar el benestar dels infants.

He volgut penjar aquestes conclussions d'unes jornades d'Educació, en relació a les famílies dins el context escolar, perquè crec que donen en el clau i ens apropen a com hauria de ser una bona actitut de la mestra cap a les famílies i com no, de les famílies cap als docents.

Paraules claus per mantenir unes bones relacions: Respecte, comprensió, confiança, acompanyament, aceptació.

La relació amb les famílies no podem imaginar-la fora d’aquesta anàlisi de la complexitat:

–Cal intervenir-hi respectant les seues problemàtiques i circumstàncies

–Cal aprendre a comprendre les interaccions que s’hi donen

–Cal afavorir la recuperació de la confiança en els seus propis recursos

–Cal acompanyar-les més que aconsellar, judicar, etiquetar... Cal crear espais de participació i interacció adients

–Cal acceptar les limitacions que tenim i també que no hi ha solucions úniques ni definitives

JORNADES D’EDUCACIÓ INFANTIL
        Centre de Professorat

ACTIVITAT l'ESCOLA 4

Fes una reflexió al fil de les qüestions que te presenten les diapositives 2 i 13 del Power: el periode d’adaptació i inclou-les a la teva carpeta d’aprenentatge 

Perquè és un dels moments crucials i estratègics?

•  El període d’adaptació és el procés en el qual l’infant es va preparant per acceptar d’un nou mitjà com serà l’escola.
• És un moment sortida del seu entorn familiar, entorn que fins ara li ha aportat seguretat.
• Suposa un gran esforç, tant per els nens i nenes com per als pares, ja que tots dos han d’acceptar la nova realitat.
• Perquè és un moment de separació mutua. No s’ha de adaptar només els infants, sinó també les famílies.
• Per ser un moment de desenvolupament socioemocional.
• Per ser un primer agent socialitador fora de l’entorn familiar.
• Per ser un moment on els infants s’han d’adaptar a unes normes i a la vida d’aula i d’escola, diferents aquestes a les que mantenien a la llar.
• Perquè suposa un canvi important en la vida dels infants.
• Els infants han de fer un gran esforç d’adaptació a uns nous espais, persones de referència, infants, ritmes, rutines.

·         Perquè s’inverteixen una gran quantitat d’energies?

Crec que durant la fase del període d’adaptació, tots els implicats han d’invertir una gran quantitat d’energia, pares, mestres i els propis infants. S’ha de tenir molta cura a l’hora d’oferir un bona bona primera presa de contacte als infants i a les famílies amb el món educatiu.

Els educadors han de fer tot el possible i més, per intentar en la mida del possible, una atenció individualitzada i mantenir una actitut oberta per tal que les famílies i els infants puguin manifestar obertament els seus sentiments. Ha de crear un clima de seguretat.

·         Podem establir regles de funcionament per a aquest període?

Es poden establir unes regles pensades i consensuades entre els diferents professionals que duran a terme el període d’adaptació. Cada escola tindrà les seves pautes a l’hora de determinar com i de quina manera es farà:

•     Reunió conjunta amb les famílies per explicar el funcionament.
•   Reunió individual per tal d’establir un contacte més proper i individual
•    S’establirà l’organització del temps i agupaments d’aquest període.
•   Temps de permanencia a l’aula els primers dies
•   Si els pares poden o no entrar a les aules i si ho fan durant quant de temps i de quina manera   

Encara i així i asumint que està clar que a l’igual que tots els moments escolar han de ser pensats i organitzats, també seria convenient dir que aquests no han de ser inamovibles donat que s’ha de respectar la individualitat i les necessitats dels infants i de les famílies. Ens hem d’oblidar de la rigidessa i ser una mica flexibles. Per tant, crec que és imprescindible adoptar una actitud que afavoreixi i faciliti l’adaptació per part de tots els membres, incluits els/les mestres. Aquests també han de tenir el seu període d’adaptació i de apropament als infants i a les seves famílies.

Un altre part molt important durant aquest període, és l’adaptació dels espais, les activitat i dels materials on tindrà lloc aquest primer apropament al període escolar. Aquests també hauran d’estar pensants i estructurats tal de poder crear bon un clima de seguretat.

·         Què és allò que no hauríem de fer mai?

• El primer que no haríem de fer mai, és oblidar-nos de les famílies i deixar-les al marge d’aquest procés d’adaptació.
•   No haurem de pensar que tots els infants i les famílies són iguales i per tant que totes s’adapten de la mateixa manera i en el mateix ritme.
•   No s’hauria de restar importància a aquest moment. Moment aquest de separació mutua entre la família i els infants.
•   No hem de perdre de vista la necessitat d’adaptar-se a aquest període que també tenen els pares, mares o persones que hagin establert el primer vincle afectiu amb l’infant.
•   Pensar que tots els infants s’adaptaran de la mateixa manera i perdre de vista l’entorn del que venen i els vincles que han establert.
• No ens hem d’oblidar de l’empatia.
•  No hauria de ser una part aïllada. Ha de formar part del projecte educatiu del centre. Ha d’estar molt ben planificada.
• No ens haurem d’oblidar de preparar una bona entrevista amb les famílies.
• S’haurà de garantir tenir tot el material demanat a les famílies (fotografies, materials personasl, o qualsevol que les mestre hagin decidit) per tal que quan els infants arribin a l’escola, trobin objectes de pertinença i d’enllaç entre l’escola i la famíia. Aquest objectes els fan sentir-se que pertanyen al lloc, que s’identifiquen.

                                   http://www.educacioninicial.com/ei/images/tematicas/periodo%20de%20adaptacion%201.jpg

Diploma del Període d'Adaptació

“El pasado 4 de octubre, cuando los niños de nuestra clase finalizaron el periodo de adaptación, se les entregó su primer diploma, que recibieron con mucha ilusión”.

                                  http://laclasedeinma.blogspot.com.es/2010/11/el-pasado-4-de-octubre-cuando-los-ninos.html

En la meva continua recerca he trobat en un bloc d’una mestra d’infantil, aquest diploma del període d’adaptació. Crec que és una bona iniciativa i una bona excusa per reunir a les famílies, els infants i els membres de l’escola i celebrar aquest període tan “dur” per tots. Sempre havia vist diplomes quan s’acabaven les etapes d’infantil i primària, però no la del període d’adaptació. Aquesta és una bona mostra de la importància que aquesta mestra o escola en general li donen a un període importantíssim en la vida dels infants i de les seves famílies

Implicació de les famílies a l'escola

 Preescolar alternatiu

    Una iniciativa d'un grup de pares per buscar l'escola d'infantil adient per als seus fills i filles. És un grup d'escoles que formen part d'un moviment anomenat "XARXA D'ESCOLA LLIURE". 

    Pares i mares que volen ser protagonistes directes de l'educació dels seus fills en edat preescolar. Per això, ens vam posar en contacte amb la Xarxa d'Educació Lliure (XELL) i amb diferents associacions d'educadors i de pares que han creat projectes de criança compartida i d'educació lliure a Catalunya per a nens de 2 a 6 anys. En concret, vam gravar l'associació de pares El Tatanet i l'escola La Caseta, a Barcelona, per mostrar com funcionen aquests centres. 

     El documental ha volgut donar veu al corrent alternatiu de llars d'infants que existeix a Catalunya on pares i educadors s'impliquen conjuntament en l'educació que els fills reben a preescolar. 

   Si clique dalt la fotografia, podreu veure la implicació d'unes famílies de Barcelona en l'educació i desenvolupament integral dels seus fills i filles. Famílies que cerquen escoles que siguin respectuoses amb les necessitats dels infants, que tinguin en compte les seves emocions. Escoles lliures.

  La metodologia que segueix l'escola lliure, és una metolodogia que no està feta per crear futurs adults adaptats a les necessitats de la societat. Cerca una educació que miri als nens i nenes, que es pregunta quines són les necessitats vitals de la infància per creixer en harmonia. 


   Justament en els temps que corren on es vol tornar a les agrupacions massificades a les escoles, hauríem de fer una ullada a la reflexió que fa l'escola lliure: "Tot el món surt endavant encara que hi hagin 40 a les aules, però el més important és quin tipus de personalitat, valors, autoestima i conexió amb un mateix edifiquem".

Los 100 lenguajes del niño

Escoltem realment als infants i les mil i una maneres que tenen per dir-nos alguna cosa? Per expressar les seves necessitats?