Presentació
Abans de començar a desenvolupar l’assignatura en si, m’agradaria que qui en algun moment tingui ganes de fer una volteta pel meu humil bloc, em conegui una miqueta. Sóc na Pilar o més ben dit na Pili, que és com se’m coneix a casa i tinc 43 anys. Sembla que ja no em costa tant posar l’edat que tinc. Fins fa ben poc em costava una mica i no pel fet de voler amagar-la per una qüestió d’estètica, sinó pel prejudici que jo mateixa m’havia creat davant la idea que el meu temps per estudiar ja havia passat, que allò era cosa per a més joves. Encara recordo la primera vegada que vaig arribar a classe amb quasi 40, no sabia on amagar-me. Poc a poc vaig anar adonant-me que hi havia més gent en la meva situació i que els/les més joves m’acollien com a una més. Això demostra que els prejudicis moltes vegades els portem nosaltres mateixos en la motxilla de la nostra vida. Una motxilla que moltes vegades et fa sentir i veure el món que t’envolta d’una manera poc objectiva. És molt important fer ús d’ella per valorar el recorregut, però també hem d’aprendre a descarregar-la de tant en tant perquè no ens pesi tant.
Dir-vos també que vaig deixar els meus estudis aparcats amb només 17 anys per un bon motiu, estava esperant el meu primer fill. El segon va arribar 8 anys més tard. Són ells, els que a dia d’avui m’animen a seguir, són ells i amb ells els que em fan descobrir un munt de sensacions i d’emocions de tot tipus.
Un altre part important de la meva vida, és la meva feina. Per a mi és un plaer aixecar-me cada dia per anar a descobrir que passarà. Faig feina a una escola dins l’aula d’educació especial. Allí es viuen emocions cada dia. Emocions dels infants, emocions dels pares i emocions de les persones que hi treballem.
Crec que durant el desenvolupament de l’assignatura, veurem com fer un bon tractament de les emocions i com poder ajudar a l’infant a expressar-les sense jutjar-les ni rebutjar-les. Nosaltres els adults com ja tenim un bagatge vital, de vegades sense intenció podem bloquejar aquesta expressivitat i fins i tot, que no sàpiguen canalitzar-la d’una manera positiva.
Resultarà imprescindible que els mestres fomenten l’aprenentatge de les emocions positives i negatives, que són comuns a tots els individus i prèvies als continguts acadèmics destinats a la infància; és a dir, aprendre a gestionar el que ens és comú a tots. Es tracta d’ensenyar a gestionar als joves la ràbia, la pena, l’agressivitat, la sorpresa, la felicitat, l’enveja, el menyspreu, l’ansietat, el fastig o la sorpresa. (Eduard Punset 2009).
Vull acabar amb una pregunta que em faig a mi mateixa:
Si als adults ens costa tant gestionar les nostres emocions, com fer-ho i com ensenyar-ho als nostres infants????
Dir-vos també que vaig deixar els meus estudis aparcats amb només 17 anys per un bon motiu, estava esperant el meu primer fill. El segon va arribar 8 anys més tard. Són ells, els que a dia d’avui m’animen a seguir, són ells i amb ells els que em fan descobrir un munt de sensacions i d’emocions de tot tipus.
Un altre part important de la meva vida, és la meva feina. Per a mi és un plaer aixecar-me cada dia per anar a descobrir que passarà. Faig feina a una escola dins l’aula d’educació especial. Allí es viuen emocions cada dia. Emocions dels infants, emocions dels pares i emocions de les persones que hi treballem.
Crec que durant el desenvolupament de l’assignatura, veurem com fer un bon tractament de les emocions i com poder ajudar a l’infant a expressar-les sense jutjar-les ni rebutjar-les. Nosaltres els adults com ja tenim un bagatge vital, de vegades sense intenció podem bloquejar aquesta expressivitat i fins i tot, que no sàpiguen canalitzar-la d’una manera positiva.
Resultarà imprescindible que els mestres fomenten l’aprenentatge de les emocions positives i negatives, que són comuns a tots els individus i prèvies als continguts acadèmics destinats a la infància; és a dir, aprendre a gestionar el que ens és comú a tots. Es tracta d’ensenyar a gestionar als joves la ràbia, la pena, l’agressivitat, la sorpresa, la felicitat, l’enveja, el menyspreu, l’ansietat, el fastig o la sorpresa. (Eduard Punset 2009).
Vull acabar amb una pregunta que em faig a mi mateixa:
Si als adults ens costa tant gestionar les nostres emocions, com fer-ho i com ensenyar-ho als nostres infants????
