Tots i totes tenim el deure de la implicació. No podem tirar pilotes fora

"Tota acció o omissió comesa per individus, institucions o per la societat en general i tota la situació provocada per aquests que privi als nens/nenes d'atencions, dels seus drets i llibertats, impedint el seu ple desenvoluapment, constitueixen per definició, un acte o una situació que entra a la categoria del que nosaltres anomenem maltractes o negligència". J. Barudy

Per començar he volgut deixar plasmada la definició que dóna en Jorge Barudy pel que fa al maltactament. Queda constància que malgrat sigui la majoria de vegades la família la màxima responsable perquè aquests fets no es donin, tota la societat i amb més implicació les institucions i les escoles han d'assumir la part que els hi pertoca. 

Segons l'article del mateix autor esmentat abans, La integración escolar como parte de un modelo de protección infantil basado en la promoción de la resilència, ens mostra que els professionals de la infància no han d'oblidar que són aquests els principals subjectes de les seves intetvencions. En Barudy fa una clara alusió al fet que la majoria dels nens/es i adolescents que presentan trastorns en la seva conducta, han sigut nens maltractats en el seu contexte familiar. Maltractament ja sigui físic, psicològic, d'abandonament. I per tant estem parlant d'una manera d'expressió a resulta de la incompetència dels adults.

Per intentar fer untractament correcte per part de la societat o de les institucion competents, caldrà una política coherent per tal de protegir la infància des del primer moment. Fer una detecció i una actuació el més primerenca possible.

I com fer-ho? A partir de tres pilars bàsics i fonamentals:

• L'avaluació de les competències parentenals, moltes vegades i malgrat l'estima que els pares senten pels seus fills, no tenen les eines suficients per tal de proporcionar la cura, l'ajuda i protecció que els hi cal als seus fills, però amb el suport adient a nivell educatiu, social i terapèutic, aquest fet pot canviar i desenvolupar les eines necessaries per tal de deixar de dañar als seus fills. Malgrat això, moltes vegades i després de intentar-ho, tal com mostra en Barudy en la seva lectura, no és possible restablir aquesta situació i no poden desenvolupar les competències necessaries per tenir cura dels menors. En aquests casos, s'haurà de cercar un mitjà alternatiu als infants o adolescents a la seva família d'origen. 

• L'avaluació dels danys causats als infant víctimes de maltractament. La seva detecció malgrat que algunes vegades no sigui fàcil de veure, haurà de ser el més precoç i eficaç possible. S'ha de tenir la valentia per relacionar els indicadors del patiment infantil amb l'existència del maltractament. Com a consequència, l'infant pot patir trastorns de l'afecció, ja que no poden establir vinculacions sanes amb ells mateixos ni amb la resta. Tots el nens i nenes maltractats, presenten una afecció insegura. El més greu és el de tipus desorganitzat, caracteritzat per una detecció tardana del maltracte. Trastorn de la socialització, presentant problemes en la identitat i autoestima. Trastorn dels processos educatius. Educar comporta ensenyar als infantsa comportar-se adequadament respectant-se a ell/a mateix/a i als altres. Els nens i nenes maltractats, no han assolit aquest aprenentatge. Trastorn del desenvolupament donat que els maltractament impideixen o dificulten el bon desenvolupament dels infants. I per últim i no menys important, els Trastorns dels processos resilients, ja que en un entorn traumàtic no és desenvolupa adientment la capacitat de resiliència.

•  El paper de la integració escolar en una política de protecció coherent. Una protecció adient i integral, deu aportar als l'infants les cures que necessiten per tal de poder reparar el mal que se li ha fet. Se'ls ha d'assegurar una educació i una socilització que previngi i tracti els comportament conductuals derivats del patiment sofert. Els mestres tenen un paper molt important en la reparació dels infants maltractars. Per tal que es doni el cas, hauran d'assumir el paper de tutors de resiliència. "La resiliencia es la capacidad de una persona o de un grupo para desarrollarse bien, para seguir proyectándose en el futuro a pesar de los acontecimientos desestabilizadores, de condiciones de vida difíciles y de traumas a veces graves". ( Cyrulnic, B., 2002).

 

Experiències que afavoreixen l'emergència de la resiliència: 

• Oferir vinculacions afectivas segures, fiables i contínues
• Reconèixer-les com a víctimes i permetre'ls la presa de consciència de la seva realitat
• Donar recoçament social i afectiu
• Facilitar la seva participació en moviments socials
• Promoure i participar activitats que potenciin el respecte i els drets d'altres persones
• promoure la seva participació en activitats que els hi permeti veure el trascendent de l'humà
• Afavorir les experiències que promoguin l'alegria i l'humor
• Afavorit el desenvolupament de la creativitat