Tots i totes tenim el deure de la implicació. No podem tirar pilotes fora

"Tota acció o omissió comesa per individus, institucions o per la societat en general i tota la situació provocada per aquests que privi als nens/nenes d'atencions, dels seus drets i llibertats, impedint el seu ple desenvoluapment, constitueixen per definició, un acte o una situació que entra a la categoria del que nosaltres anomenem maltractes o negligència". J. Barudy

Per començar he volgut deixar plasmada la definició que dóna en Jorge Barudy pel que fa al maltactament. Queda constància que malgrat sigui la majoria de vegades la família la màxima responsable perquè aquests fets no es donin, tota la societat i amb més implicació les institucions i les escoles han d'assumir la part que els hi pertoca. 

Segons l'article del mateix autor esmentat abans, La integración escolar como parte de un modelo de protección infantil basado en la promoción de la resilència, ens mostra que els professionals de la infància no han d'oblidar que són aquests els principals subjectes de les seves intetvencions. En Barudy fa una clara alusió al fet que la majoria dels nens/es i adolescents que presentan trastorns en la seva conducta, han sigut nens maltractats en el seu contexte familiar. Maltractament ja sigui físic, psicològic, d'abandonament. I per tant estem parlant d'una manera d'expressió a resulta de la incompetència dels adults.

Per intentar fer untractament correcte per part de la societat o de les institucion competents, caldrà una política coherent per tal de protegir la infància des del primer moment. Fer una detecció i una actuació el més primerenca possible.

I com fer-ho? A partir de tres pilars bàsics i fonamentals:

• L'avaluació de les competències parentenals, moltes vegades i malgrat l'estima que els pares senten pels seus fills, no tenen les eines suficients per tal de proporcionar la cura, l'ajuda i protecció que els hi cal als seus fills, però amb el suport adient a nivell educatiu, social i terapèutic, aquest fet pot canviar i desenvolupar les eines necessaries per tal de deixar de dañar als seus fills. Malgrat això, moltes vegades i després de intentar-ho, tal com mostra en Barudy en la seva lectura, no és possible restablir aquesta situació i no poden desenvolupar les competències necessaries per tenir cura dels menors. En aquests casos, s'haurà de cercar un mitjà alternatiu als infants o adolescents a la seva família d'origen. 

• L'avaluació dels danys causats als infant víctimes de maltractament. La seva detecció malgrat que algunes vegades no sigui fàcil de veure, haurà de ser el més precoç i eficaç possible. S'ha de tenir la valentia per relacionar els indicadors del patiment infantil amb l'existència del maltractament. Com a consequència, l'infant pot patir trastorns de l'afecció, ja que no poden establir vinculacions sanes amb ells mateixos ni amb la resta. Tots el nens i nenes maltractats, presenten una afecció insegura. El més greu és el de tipus desorganitzat, caracteritzat per una detecció tardana del maltracte. Trastorn de la socialització, presentant problemes en la identitat i autoestima. Trastorn dels processos educatius. Educar comporta ensenyar als infantsa comportar-se adequadament respectant-se a ell/a mateix/a i als altres. Els nens i nenes maltractats, no han assolit aquest aprenentatge. Trastorn del desenvolupament donat que els maltractament impideixen o dificulten el bon desenvolupament dels infants. I per últim i no menys important, els Trastorns dels processos resilients, ja que en un entorn traumàtic no és desenvolupa adientment la capacitat de resiliència.

•  El paper de la integració escolar en una política de protecció coherent. Una protecció adient i integral, deu aportar als l'infants les cures que necessiten per tal de poder reparar el mal que se li ha fet. Se'ls ha d'assegurar una educació i una socilització que previngi i tracti els comportament conductuals derivats del patiment sofert. Els mestres tenen un paper molt important en la reparació dels infants maltractars. Per tal que es doni el cas, hauran d'assumir el paper de tutors de resiliència. "La resiliencia es la capacidad de una persona o de un grupo para desarrollarse bien, para seguir proyectándose en el futuro a pesar de los acontecimientos desestabilizadores, de condiciones de vida difíciles y de traumas a veces graves". ( Cyrulnic, B., 2002).

 

Experiències que afavoreixen l'emergència de la resiliència: 

• Oferir vinculacions afectivas segures, fiables i contínues
• Reconèixer-les com a víctimes i permetre'ls la presa de consciència de la seva realitat
• Donar recoçament social i afectiu
• Facilitar la seva participació en moviments socials
• Promoure i participar activitats que potenciin el respecte i els drets d'altres persones
• promoure la seva participació en activitats que els hi permeti veure el trascendent de l'humà
• Afavorir les experiències que promoguin l'alegria i l'humor
• Afavorit el desenvolupament de la creativitat

Una infancia infeliz no determina una vida



 


 http://www.fundacionpunset.org/apol/20464/una-infancia-infeliz-no-determina-una-vida/

  En aquest enllaç,  podeu trobar testimonis reals i els consells que donen els diferents especialistes. En aquest cas es tracta del sentiment que sorgeix a partir d’una experiència en la infància provocada per l’entorn proper. La persona que explica el seu cas, diu que malgrat la seva infància i d’haver aconseguit canviar la seva vida, no aconsegueix perdonar tot el mal sofert. Demana consell i ajuda.

Resposta:

El perdón puede tratarse de un proceso de reparación en el que es necesario que la parte que ha provocado el daño esté dispuesta a corregir dicho error. Esa búsqueda del perdón es complicada y difícil, pero uno mismo puede conseguir llegar a un punto en el que acepte lo sucedido. Este proceso no es nada fácil. Puedes entender que tus padres y tus hermanos no supieron o no pudieron hacerlo de otra forma, y que no lo hicieron con malas intenciones, sino que las circunstancias produjeron esa situación. No se trata de justificarlos pero sí de aceptar lo que ocurrió y sacar herramientas en ti misma para poder superarlo.

  Crec fermament en el poder i la capacitat que tenim les persones a refer-nos de les males experiències i inclús malgrat tot el patiment, extreu la part positiva i si més no i, tal com diu la resposta, treure per un/a mateix/a, les ferramentes per a poder superar-ho.

Definició de resiliència extreta de la mateixa pàgina de n’ Eduard Punset:

El término resiliencia señala la capacidad de una persona o grupo para seguir proyectándose en el futuro a pesar de acontecimientos desestabilizadores, de condiciones de vida difíciles y de traumas, a veces graves. Y como señala B. Cyrulnik en su libro “Los patitos feos”, una infancia infeliz no determina una vida. Para ello es importante hacer frente a las adversidades de la vida, superarlas y ser trasformado positivamente por ellas. Aunque es difícil poder llegar a comprenderlo y asimilarlo, todas las circunstancias, especialmente las negativas, nos hacen crecer y sacar nuestros propios recursos. Ten en cuenta que si no te hubiera pasado todo lo que describes, no hubieras llegado a dónde estás en estos momentos. Hubieras acabado con otra realidad, pero esas adversidades te hicieron fuerte, capaz y luchadora.

  Fent una ullada al text anterior, estic totalment d’acord en que hem d’intentar treure la part positiva de les accions vivides malgrat que aquestes ens hagin fet mal. Això no vol dir que el patiment s’hagi de veure com a necessari per convertir-nos en millors persones o més fortes, només que una vegada que s’ha passat no ens poden quedar dins el patiment tota la vida o fer pagar el teu patiment a les persones que ens envolten. Hem d’aprofitar les vivències per a créixer i per evolucionar. Malgrat tot, ningú es mereix passar per una situació de maltractament, ja sigui físic o emocional, i molt menys els infants. Ells i elles, menuts i menudes, arriben a les nostre vides per ser estimats i respectats. 

Imatge: desert_flower.jpg