LLetra de la cançó
Puff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avurria molt
i sortia a jugar
Hi havia un nen petit
que se l'estimava molt,
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.
Tots dos van preparar
un viatge molt llarg,
volien anar a veure món
travessant el mar.
Puff era un drac...
Quan hi havia tempesta
s'ho arreglaven molt bé,
enfilant-se a la cua d'en Puff
vigilava el vent.
Nobles reis i prínceps
s'inclinaven al seu pas
i quan Puff els va fer un crit
els pirates van callar.
Puff era un drac...
Els dracs viuen per sempre
però els nens es fan grans,
i van conèixer altres jocs
que li van agradar tant,
que una nit molt gris i trista
el nen el va deixar,
i els brams de joia d'aquell drac
es van acabar.
Puff era un drac...
Doblegant el seu llarg coll,
el drac es va allunyar,
semblava que estava plovent
quan es va posar a plorar.
Tot sol, molt trist i moix,
el drac es va allunyar
i poc a poc, molt lentament,
se'n tornà al fons del mar.
On neix aquesta història?
 |
| puff‑el‑drac‑magic.jpg |
La lletra explica una història agredolça sobre un drac etern, anomenat Puff, i el seu amic Jackie Paper amb qui jugava quan era petit, però a mesura que en Jackie es fa gran, va perdent l'interès per les aventures imaginàries típiques de la infància, deixant en Puff tot sol. (Viquipèdia).
Quin missatge hi ha darrera la història?
La història de Puff, el drac màgic, ens
deixa entreveure en la seva lletra, la importància dels vincles d’afecte que es
poden establir entre dues persones, ja poden ser pares fills, mestres
alumnes..., ens mostra tant la part de l’afecció amb la relació que s’estableix
entre el drac i l’infant, com la necessitat d’estar preparat per l’arribada de
la desafecció. Aquest moment també ha d’estar present en les vides de les
persones, donat que les relacions varien, els infants maduren, es fan grans, cerquen
altres reptes i tenen altres necessitats.
És molt important, tal com mostra la
cançó, la necessitat d’establir un vincle segur entre l’infant i les seves
figures d’afecció. En aquest cas el nostre Drac Màgic. Gràcies aquest vincle,
el nen o la nena, sap i reconeix que malgrat pugui haver una separació momentània,
com pot ser el moment de l’arribada a l’escola, sempre en mirar enrere hi haurà
una persona que l’anirà reforçant. Això fa, que l’infant tingui ganes de
descobrir el món que l’envolta, que vagi adquirint autonomia. I, de la mateixa
manera que l’adult va preparant l’infant pel seu futur, també s’ha adonar que
el seu petit o petita creix i que gràcies a tot el recolzament i amor, ell o
ella sabran caminar sols o en companya d’altres persones que els acompanyaran.
Això no vol dir, que deixin d’estimar o necessitar a les seves figures d’afecció,
voldrà dir que aquestes, amb els seus encerts o entrebancs, la perfecció no
existeix, hauran fet un “bon treball”.
Dins tot aquest sac, també entra la
relació que l’infant ha pogut establir amb els/les mestres, donat que dins l’espai
escolar, aquesta figura és la que li donarà seguretat i serà el seu referent.
Per això de la necessitat de cuidar i establir també, unes relacions sanes,
basades en el respecte, l’estima, donant als infants el lloc que es mereixen.
Aquest/a a de servir de guia, d’acompanyament però, sense oblidar que també ha
de marcar límits. Aquests no s’han de veure de forma negativa, l’infant ha de
saber fins on pot arribar, que els límits no estan renyits amb l’afecte, amb el
joc.
Com a cloenda, dir que les persones
canviem, creixem, i tenim diferents necessitats al llarg de la nostra vida. Que
s’ha d’estar obert a aquests canvis i acceptar-los de la forma més natural
possible. Que tant el pares com els/les mestres, han d’entendre que els infants
no són de la seva propietat, que la vida és seva, encara que nosaltres tinguem
el deure d’acompanyar-los, estimar-los i guiar-los en el seu recorregut. Que
malgrat que no sigui plat de bon gust veure com un fill abandona el seu niu,
hem de veure-ho des de un altre caire i superar aquesta etapa el més ràpid
possible, sentint-nos orgullosos, ja no del treball fet per nosaltres, sinó de
les persones en les que s’han convertit aquells infants, als que havíem de “tenir
entre cotonents”.
Hem d’acceptar els canvis i veure’ls com nous reptes..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada