La caixa de les emocions



Si cliques dalt, aniràs directament a la pàgina



1. Fes un recorregut  i familiaritza-te amb els materials que trobaràs en la carpeta: la caixa de les emocions i la seva guia didàctica

    El primer que he volgut veure a l’obrir la carpeta de les emocions ha estat la presentació per tal de poder centrar-me i que m’aportés una primera idea tant del material com de a qui va adreçada la carpeta. L’objectiu principal d’aquesta, és centrar la mirada en la necessitat de treballar a partir d’activitats, la convivència, les emocions, les relacions socials, l’acollida, etc, en totes les etapes educatives.

    La caixa de les emocions és una bona eina que poden fer servir els docents ja que els facilita el treball oferint-lis diferents activitats on tot està organitzat i preparat. Això si, serà molt important que aquests/es, identifiquin primer quines són les seves necessitats per després poder treballar-les. Important també tenir uns objectius clars del que es vol aconseguir i sobre tot, saber quines són les més indicades per a les diferents edats. Aquesta darrera questió, també la facilita la caixa, donat que està estructura per als diferents cursos a què van adreçades les activitats; Educació Infantil, Cicle inicial, Cicle Mitjà i Cicle superior.

    Un altre punt facilitador de la caixa, és la graella que trobem en la justificació i presentació. Aquesta graella compté el nom de l’activitat, a quin nivell està adeçada, les competències que es treballen, els continguts i les relacions que s’estableixen entre àrees.

    Com es pot comporvar, està tot pensat i preparat perquè ningú tingui cap mena d’excusa per posar-se en marxa i treballar amb els infants alguna cosa més que els purs continguts educatius i comenci a donar-li la importància que té treballar les emocions i les relacions.

2.  Tria una de les activitats i explica als teus companys: Avui anem d’assemblea.

http://www.ediciona.com/asamblea-dirpi-53200.htm

·    Per qué l’has triat: Encara que potser sembli que he triat un clàssic com pot ser el moment d’assemblea, vull justificar la meva tria, dient que ho he fet perquè em sembla un moment màgic i especial. Un moment d’acompanyament i de compartir, on si estàs molt atenta podràs veure una gran muntanya d’expressions en els infants, tant de caire gestual com de corporals. És tot un poema veure les carones de tots/es. Tot això des de la mateixa alçada. Tots en terra, mirant-se de tu a tu on la mestra o mestre hi forma fart i s’uneix al grup.

M’agrada també el moment de l’assemblea perquè és un racó per parlar, per conviure, per a resoldre i transformar situacions de conflicte, en situacions d’intercanvi d’opinions a través del diàleg.

   

·   Quins aspectes vols treballar amb aquesta activitat:

• Aprendre a respectar el torn de paraula
• Respectar als demés
• Respectar que totes les respostes, encara que diferents, són vàlides. a
• Perdre la por a expresar-se davant els companys
• Respectar les emocions i sentiments dels altres,
• Participar en una activitat lúdica en companyia de la resta de companys
• Millorar les relacions i vincles amb els companys i la mestra.

·  En què consisteix:

• Posarem l’alumnat  en cercle formant una assemblea.
• Col·locarem un tros de paper d’embalar al mig del cercle, per anar anotat o fer dibuixos sobre les bones idees que vagin sorgint durant l’assemblea.
• El mestra o la mestra o bé  l’alumnat proposaran un tema per debatre.
• Avui us proposarem: ser un bon amic o amiga.
• Debatrem, argumentarem, explicarem... que vol dir ser un bon amic o amiga.
• Cada aportació consensuada pel grup, l’escriurem i/o dibuixarem en el paper d’embalar com a conclusió del treball realitzat.
• En acabar la sessió cadascú farà un dibuix que expressi alguna de les qüestions que hagueu parlat durant l’assemblea.
• Avaluació personal.

·  Què necessites per a dur-la a terme: Paper d’embalar i un entorn favorable.

                     
 Proposta de guió per poder conduir del debat:

   Segur que tots i totes teniu algun amic o amiga

1.    Aixequeu la mà per dir-me el nombre  d’amics o amigues que teniu

2.    Tots els vostres amics o amigues estan a l’escola?

3.    Fa temps que teniu aquestes amistats?

4.    Què és el que més bé us fa sentir tenir aquests amics o amigues?

5.    Sempre us sentiu bé amb ells o elles?

6.    Quines coses bones fem amb els nostres amics o amigues?

7.    Què diríeu que fa un bon amic o amiga?

8.    Què diríeu que fa per vosaltres?

9.    Tots els teus amics o amigues són amics o amigues entre ells?

10.     Què passa si un amic teu s’enfada amb un altra amic teu, que pots fer?

11.     Quan t’enfades tu amb un amic o amiga, què fas? Com et sents?

12.     Què necessitem per tornar a ser amics o amigues? En hi ha prou en demanar disculpes?

13.     Quines coses podem fer pels amics o amigues?

14.     Quines coses no li podem fer mai un amic o una amiga i a ningú?

15.     Què penses tu sobre l’amistat?

16.     Penseu una cosa agradable que li podeu dir avui a una amic o amiga vostra

Escola i família han d'anar de la mà

                                            

Una mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d’adaptació, que aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar aquest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades.

 L’educadora es va equivocar o va fer bé donant-li aquesta resposta?

 

En primer lloc dir que crec que el període d’adaptació, encara que estigui adaptat i pensat per fer una bona transició i adaptació a la nova situació familiar i escolar, pel que fa referència a l’escurçament de les hores d’estada a l’escola i a la flexibilitat del grup, si uns pares decideixen per raons personals o d’adaptació d’horaris, que el seu fill o filla ha de cumplir amb l’horari establert en els centres d’infantil i primària, el centre no es pot negar a acollir a l’infant dins l’horari normal de l’escola. Amb això, no vull dir que estigui d’acord o li resti importància a la programació establerta i acordada per tot el claustre de l’escola i al respecte que es mereix.

En aquest cas en particular, crec que la mestra hauria d’haver set una mica flexible i asertiva a l’hora d’expressar la seva opinió cap a la mare. Hauria d’haver utilitzat unes altres eines per expressar el que pensava o sentia. En primer lloc el més normal hagués set escoltar amb més calma les demandes de la mare. Potser ella mateixa estava passant un mal moment a l’hora d’expressar el motiu pel que volia concloure amb aquest període. Tal vegada no tenia ningú amb qui deixar l’infant per motius laborals i no ho va saber expressar d’un altre manera. O potser fins i tot, estigués conbensuda de la necessitat del que el seu fill comences l’abans possible amb un horari de normalitat. I per què no es podia plantejar la mestra que el menut ja estava preparat per donar el pas?. No tots els infants són iguals i no totes les famílies viuen el procés de la mateixa manera.

Amb tot això no vull culpabilitzar l’actitut de la mestra, donat que cada cas i cada moment és viscut per les persones implicades de diferent manera i des de fora és molt difícil ser objectiu.

El que potser critico de la postura de la mestra és l’actitut d’inflexibilitat, de poca escolta. Moltes vegades davant situacions inesperades, si nó s’està preparat per donar resposta o solució a un conflicte plantejat, el millor és guanyar temps. Potser la mestra podria haver demanar a la mare un temps d’espera amb l’escusa que ho tenia que consultar.

Crec que no s’hauria d’haver aventurat a donar una resposta tant directa, de vegades s’ha de tenir una mica de mà dreta per dir les coses malgrat que pensem estar en posesió de la veritat. Pensar també que els primers vincles i relacions que s’estableixen entre la mestra o el mestre amb les famíies, determinarà i ajudarà en futures relacions. Relacions pensades per damunt de tot per ajudar i cercar el benestar dels infants.

He volgut penjar aquestes conclussions d'unes jornades d'Educació, en relació a les famílies dins el context escolar, perquè crec que donen en el clau i ens apropen a com hauria de ser una bona actitut de la mestra cap a les famílies i com no, de les famílies cap als docents.

Paraules claus per mantenir unes bones relacions: Respecte, comprensió, confiança, acompanyament, aceptació.

La relació amb les famílies no podem imaginar-la fora d’aquesta anàlisi de la complexitat:

–Cal intervenir-hi respectant les seues problemàtiques i circumstàncies

–Cal aprendre a comprendre les interaccions que s’hi donen

–Cal afavorir la recuperació de la confiança en els seus propis recursos

–Cal acompanyar-les més que aconsellar, judicar, etiquetar... Cal crear espais de participació i interacció adients

–Cal acceptar les limitacions que tenim i també que no hi ha solucions úniques ni definitives

JORNADES D’EDUCACIÓ INFANTIL
        Centre de Professorat

ACTIVITAT l'ESCOLA 4

Fes una reflexió al fil de les qüestions que te presenten les diapositives 2 i 13 del Power: el periode d’adaptació i inclou-les a la teva carpeta d’aprenentatge 

Perquè és un dels moments crucials i estratègics?

•  El període d’adaptació és el procés en el qual l’infant es va preparant per acceptar d’un nou mitjà com serà l’escola.
• És un moment sortida del seu entorn familiar, entorn que fins ara li ha aportat seguretat.
• Suposa un gran esforç, tant per els nens i nenes com per als pares, ja que tots dos han d’acceptar la nova realitat.
• Perquè és un moment de separació mutua. No s’ha de adaptar només els infants, sinó també les famílies.
• Per ser un moment de desenvolupament socioemocional.
• Per ser un primer agent socialitador fora de l’entorn familiar.
• Per ser un moment on els infants s’han d’adaptar a unes normes i a la vida d’aula i d’escola, diferents aquestes a les que mantenien a la llar.
• Perquè suposa un canvi important en la vida dels infants.
• Els infants han de fer un gran esforç d’adaptació a uns nous espais, persones de referència, infants, ritmes, rutines.

·         Perquè s’inverteixen una gran quantitat d’energies?

Crec que durant la fase del període d’adaptació, tots els implicats han d’invertir una gran quantitat d’energia, pares, mestres i els propis infants. S’ha de tenir molta cura a l’hora d’oferir un bona bona primera presa de contacte als infants i a les famílies amb el món educatiu.

Els educadors han de fer tot el possible i més, per intentar en la mida del possible, una atenció individualitzada i mantenir una actitut oberta per tal que les famílies i els infants puguin manifestar obertament els seus sentiments. Ha de crear un clima de seguretat.

·         Podem establir regles de funcionament per a aquest període?

Es poden establir unes regles pensades i consensuades entre els diferents professionals que duran a terme el període d’adaptació. Cada escola tindrà les seves pautes a l’hora de determinar com i de quina manera es farà:

•     Reunió conjunta amb les famílies per explicar el funcionament.
•   Reunió individual per tal d’establir un contacte més proper i individual
•    S’establirà l’organització del temps i agupaments d’aquest període.
•   Temps de permanencia a l’aula els primers dies
•   Si els pares poden o no entrar a les aules i si ho fan durant quant de temps i de quina manera   

Encara i així i asumint que està clar que a l’igual que tots els moments escolar han de ser pensats i organitzats, també seria convenient dir que aquests no han de ser inamovibles donat que s’ha de respectar la individualitat i les necessitats dels infants i de les famílies. Ens hem d’oblidar de la rigidessa i ser una mica flexibles. Per tant, crec que és imprescindible adoptar una actitud que afavoreixi i faciliti l’adaptació per part de tots els membres, incluits els/les mestres. Aquests també han de tenir el seu període d’adaptació i de apropament als infants i a les seves famílies.

Un altre part molt important durant aquest període, és l’adaptació dels espais, les activitat i dels materials on tindrà lloc aquest primer apropament al període escolar. Aquests també hauran d’estar pensants i estructurats tal de poder crear bon un clima de seguretat.

·         Què és allò que no hauríem de fer mai?

• El primer que no haríem de fer mai, és oblidar-nos de les famílies i deixar-les al marge d’aquest procés d’adaptació.
•   No haurem de pensar que tots els infants i les famílies són iguales i per tant que totes s’adapten de la mateixa manera i en el mateix ritme.
•   No s’hauria de restar importància a aquest moment. Moment aquest de separació mutua entre la família i els infants.
•   No hem de perdre de vista la necessitat d’adaptar-se a aquest període que també tenen els pares, mares o persones que hagin establert el primer vincle afectiu amb l’infant.
•   Pensar que tots els infants s’adaptaran de la mateixa manera i perdre de vista l’entorn del que venen i els vincles que han establert.
• No ens hem d’oblidar de l’empatia.
•  No hauria de ser una part aïllada. Ha de formar part del projecte educatiu del centre. Ha d’estar molt ben planificada.
• No ens haurem d’oblidar de preparar una bona entrevista amb les famílies.
• S’haurà de garantir tenir tot el material demanat a les famílies (fotografies, materials personasl, o qualsevol que les mestre hagin decidit) per tal que quan els infants arribin a l’escola, trobin objectes de pertinença i d’enllaç entre l’escola i la famíia. Aquest objectes els fan sentir-se que pertanyen al lloc, que s’identifiquen.

                                   http://www.educacioninicial.com/ei/images/tematicas/periodo%20de%20adaptacion%201.jpg

Diploma del Període d'Adaptació

“El pasado 4 de octubre, cuando los niños de nuestra clase finalizaron el periodo de adaptación, se les entregó su primer diploma, que recibieron con mucha ilusión”.

                                  http://laclasedeinma.blogspot.com.es/2010/11/el-pasado-4-de-octubre-cuando-los-ninos.html

En la meva continua recerca he trobat en un bloc d’una mestra d’infantil, aquest diploma del període d’adaptació. Crec que és una bona iniciativa i una bona excusa per reunir a les famílies, els infants i els membres de l’escola i celebrar aquest període tan “dur” per tots. Sempre havia vist diplomes quan s’acabaven les etapes d’infantil i primària, però no la del període d’adaptació. Aquesta és una bona mostra de la importància que aquesta mestra o escola en general li donen a un període importantíssim en la vida dels infants i de les seves famílies

Implicació de les famílies a l'escola

 Preescolar alternatiu

    Una iniciativa d'un grup de pares per buscar l'escola d'infantil adient per als seus fills i filles. És un grup d'escoles que formen part d'un moviment anomenat "XARXA D'ESCOLA LLIURE". 

    Pares i mares que volen ser protagonistes directes de l'educació dels seus fills en edat preescolar. Per això, ens vam posar en contacte amb la Xarxa d'Educació Lliure (XELL) i amb diferents associacions d'educadors i de pares que han creat projectes de criança compartida i d'educació lliure a Catalunya per a nens de 2 a 6 anys. En concret, vam gravar l'associació de pares El Tatanet i l'escola La Caseta, a Barcelona, per mostrar com funcionen aquests centres. 

     El documental ha volgut donar veu al corrent alternatiu de llars d'infants que existeix a Catalunya on pares i educadors s'impliquen conjuntament en l'educació que els fills reben a preescolar. 

   Si clique dalt la fotografia, podreu veure la implicació d'unes famílies de Barcelona en l'educació i desenvolupament integral dels seus fills i filles. Famílies que cerquen escoles que siguin respectuoses amb les necessitats dels infants, que tinguin en compte les seves emocions. Escoles lliures.

  La metodologia que segueix l'escola lliure, és una metolodogia que no està feta per crear futurs adults adaptats a les necessitats de la societat. Cerca una educació que miri als nens i nenes, que es pregunta quines són les necessitats vitals de la infància per creixer en harmonia. 


   Justament en els temps que corren on es vol tornar a les agrupacions massificades a les escoles, hauríem de fer una ullada a la reflexió que fa l'escola lliure: "Tot el món surt endavant encara que hi hagin 40 a les aules, però el més important és quin tipus de personalitat, valors, autoestima i conexió amb un mateix edifiquem".

Los 100 lenguajes del niño

Escoltem realment als infants i les mil i una maneres que tenen per dir-nos alguna cosa? Per expressar les seves necessitats?

Educació emocional

He trobat trastejant per la xarxa aquest bloc de na  M. Teresa Abellan Pérez. CEIP JOSEP GRAS. El seu nom ja és molt sugerent; Educació Emocional, una filosofia de vida. Si cliqueu dalt del títol, podreu gaudir d'un munt d'activitats, articles, enllaços, contes i demés, que us poden interessar i fer passar un ratet molt entretengut, encara que per damunt de tot, si obriu bé el ulls, us farà adonar-vos, de la importància del tractament de les emocions en tots els àmbits i amb més importància a la infància.

I ha un apartat  que diu; L'educació emocional, una assignatura més?. És una pregunta que es fan diferents professionals del món de l'educació i que consideren que no establir l'educació emocional com a una assignatura més, amb un horari establert. Pensen que no cal esperar a una hora puntual per resoldre un conflicte. Parlen també d'una realitat no molt llunyana on les emocions i el seu reconeixement, no tenia cabuda dins les parets d'una escola, si no més de manera implícita. Potser per manca de formació, per manca de conscienciació o per diferents motius.

Personalment crec que és un bloc molt interessant i molt complert. 

Una infancia infeliz no determina una vida



 


 http://www.fundacionpunset.org/apol/20464/una-infancia-infeliz-no-determina-una-vida/

  En aquest enllaç,  podeu trobar testimonis reals i els consells que donen els diferents especialistes. En aquest cas es tracta del sentiment que sorgeix a partir d’una experiència en la infància provocada per l’entorn proper. La persona que explica el seu cas, diu que malgrat la seva infància i d’haver aconseguit canviar la seva vida, no aconsegueix perdonar tot el mal sofert. Demana consell i ajuda.

Resposta:

El perdón puede tratarse de un proceso de reparación en el que es necesario que la parte que ha provocado el daño esté dispuesta a corregir dicho error. Esa búsqueda del perdón es complicada y difícil, pero uno mismo puede conseguir llegar a un punto en el que acepte lo sucedido. Este proceso no es nada fácil. Puedes entender que tus padres y tus hermanos no supieron o no pudieron hacerlo de otra forma, y que no lo hicieron con malas intenciones, sino que las circunstancias produjeron esa situación. No se trata de justificarlos pero sí de aceptar lo que ocurrió y sacar herramientas en ti misma para poder superarlo.

  Crec fermament en el poder i la capacitat que tenim les persones a refer-nos de les males experiències i inclús malgrat tot el patiment, extreu la part positiva i si més no i, tal com diu la resposta, treure per un/a mateix/a, les ferramentes per a poder superar-ho.

Definició de resiliència extreta de la mateixa pàgina de n’ Eduard Punset:

El término resiliencia señala la capacidad de una persona o grupo para seguir proyectándose en el futuro a pesar de acontecimientos desestabilizadores, de condiciones de vida difíciles y de traumas, a veces graves. Y como señala B. Cyrulnik en su libro “Los patitos feos”, una infancia infeliz no determina una vida. Para ello es importante hacer frente a las adversidades de la vida, superarlas y ser trasformado positivamente por ellas. Aunque es difícil poder llegar a comprenderlo y asimilarlo, todas las circunstancias, especialmente las negativas, nos hacen crecer y sacar nuestros propios recursos. Ten en cuenta que si no te hubiera pasado todo lo que describes, no hubieras llegado a dónde estás en estos momentos. Hubieras acabado con otra realidad, pero esas adversidades te hicieron fuerte, capaz y luchadora.

  Fent una ullada al text anterior, estic totalment d’acord en que hem d’intentar treure la part positiva de les accions vivides malgrat que aquestes ens hagin fet mal. Això no vol dir que el patiment s’hagi de veure com a necessari per convertir-nos en millors persones o més fortes, només que una vegada que s’ha passat no ens poden quedar dins el patiment tota la vida o fer pagar el teu patiment a les persones que ens envolten. Hem d’aprofitar les vivències per a créixer i per evolucionar. Malgrat tot, ningú es mereix passar per una situació de maltractament, ja sigui físic o emocional, i molt menys els infants. Ells i elles, menuts i menudes, arriben a les nostre vides per ser estimats i respectats. 

Imatge: desert_flower.jpg

 

Porque los adolescentes con discapacidad también se enamoran

Aún queda gente que dice que las personas con Autismo o Discapacidad intelectual no sienten ni expresan emociones.

Shortfilm 'Bésame Mucho'

vimeo.com

Espero que us agradi aquest vídeo que ha arribat a les meves mans a través d'una pàgina de la que sóc seguidora. AutismoDiario

Redes - Aprendiendo a ser padres

Programa de Eduard Punset emitido el domingo 17 de mayo de 2009. De su blog: "Hace muy pocos años, nadie pensaba que lo que les pasaba a los niños influiría en cómo se comportarían cuando fueran adultos. Nadie veía esta relación misteriosa entre la infancia y el comportamiento de los adultos.

La importància del vincle afectiu

La relació afectiva primerenca que s’estableix entre l’infant i els seus cuidadors és un dels aspectes més importants per poder preveure el bon desenvolupament de l’infant.

·     La família juga un paper protagonista en el desenvolupament dels infants  ja que és dins del àmbit familiar on es realitzen els aprenentatges bàsics per desenvolupar-se dins la societat. ·   També seran una part molt important (a partir ja d’una certa edat) altres contextos de socialització com poden ser els amics, l’escola, etc. ·       Un dels principals vincles afectius és l’afecció. ·      Definició d’afecció: és tracta d’un vincle afectiu que el nadó estableix amb una o varies persones que el cuiden de forma estable.

Funcions del vincle afectiu

·        Afavorir la supervivència, mantenint propers al nadó i als seus progenitors.

·       Proporcionar seguretat emocional, el nadó necessita a les figures d’afecció, ja que amb ells es mostra segur, acceptat i protegit.

·    És molt important per la seva supervivència mantenir-se a prop dels seus progenitors, que són les persones que normalment ofereixen les cures durant la infància. Els nens quan neixen són molt indefensos, però tenen una gran capacitat per aprendre.

Tipus de vincles afectius

·      Afecció segura: en presència de la figura d'afecció exploren activament l'entorn. En absència de la mare l'exploració decau i l'angoixa per la separació és evident. Quan la mare torna el nen mostra senyals d'alegria, facilitat per a ser consolats. Quan aquest vincle no es crea adequadament sorgeix en l’infant l’anomena’t trastorn del vincle.

·      Afecció insegura ansiosa ambivalent: a penes exploren l'entorn en presència de la mare, la seva preocupació per el parador de la mare fa que no s'allunyin d'ella. Quan la mare se’n va l'ansietat davant la separació és molt intensa, quan aquesta torna es mostra ambivalent en la trobada, dificultat  per a ser consolats.

·      Afecció ansiosa evitativa: explora fàcilment amb poques mostres d’afecte, escassa ansietat davant la separació i eviten a la mara quan retorna.

·         Afecció ansiós desorganitzat: s’aproxima a la mare amb evitació de la mirada, por davant la família o de la figura d’afecció.

  

Quan els nens naixen estan predisposats biològicament per mantenir la proximitat amb els seus cuidadors i per atreure la seva atenció.

·         Durant els 3 primers mesos no discriminen als familiars

·         Al voltant de 3 mesos donen mostres de reconèixer als seus cuidadors principals

·    Al voltant dels sis mesos; Sistemes d’afecció i de por davant els estranys i un vincle molt important amb una o varies persones amb les que té una interacció privilegiada. Pot arribar a rebutjar a les persones desconegudes. La separació de les persones més properes els produeix ansietat.

·         Als 8 mesos s’estableix el vincle d’aferrament

·     A partir del any i quan ja està establert el vincle afectiu, el nen va adquirint certa independència, gràcies a les seves noves capacitats motores, verbals i intel·lectuals. Cada vegada s’adapta millor a les separacions breus i les conductes exploratòries no necessiten tant la figura d’afecció.

·   A partir dels dos o tres anys els infants ja comencen a expressar les seves emocions a través del joc simbòlic, on adopten estats emocionals diferents dels propis, assignen estats afectius ficticis dels altres i comparteixen amb l’altre aquesta assignació d’emocions. Els nens que han jugat simbòlicament als dos anys són els que en edat escolar mostren més capacitats per comprendre les emocions dels altres, això se li diu empatia.

·     Les emocions morals com la vergonya, la culpa i l’orgull apareixen durant el segon any, una vegada que s’ha desenvolupat el concepte de si mateix. La intervenció dels adults en el desenvolupament de la regulació emocional, és tant important com els processos cognitius i maduratius.

·   En el segon i tercer any de vida, les competències infantils augmenten molt. El llenguatge permet una manera d’expressió més eficaç de les seves emocions.

·      També en aquesta etapa és molt important l’autoconcepte, és un coneixement que no existeix en el moment del naixement, sinó que és va formant al llarg de la vida. La forma en que els nens i nenes expressen el seu autoconcepte varia d’una edat a d’altre en funció del nivell cognitiu de cada moment i de les seves experiències socials.

SOCIALITZACIÓ A L'ESCOLA

·       Des de ben petits els nens comencen a anar a escola, aprenen, es socialitzen amb iguals i amb mestres. Estableixen les seves primeres relacions fora de l'àmbit familiar i la seva personalitat es desenvolupa durant tota la seva etapa acadèmica.

·     L'escola es presenta,com el més important context social i d'aprenentatge, donant lloc a nous i desconeguts reptes amb l'ambigüitat de contribuir al creixement personal o convertir-se en esdeveniments que amenacen a aquest creixement.

·       Els factors interpersonals ocupen un paper fonamental per a promoure l'aprenentatge a l'escola. Els nens que troben un bon ambient escolar tindran més opcions de poder assimilar tots aquells coneixements que se'ls presenten durant tota l'etapa.

·       És important que els nens tinguin una vincle segur ja que és la base perquè mostrin competències en les relacions amb els iguals, siguin acceptats per companys i tinguin amics.

·   La socialització a aquestes edats és vital per al bon desenvolupament de les persones, tots els nens han de sentir-se pertanyents a un grup d'iguals. El rebuig dels seus companys pot desenvolupar actituds negatives i inhibir-los en l'exploració i podria aparèixer plor, queixes, tristesa, apatia per anar a escola, excessiva inclinació a l'adult i altres símptomes que poden ser deguts a una percepció de solitud associada al fet de no tenir companys amb qui jugar.

·     Els nens que conten amb un amic en el col·legi poden estar disposats a utilitzar-lo com suport emocional o instrumental.

·       És important que els nens es sentin segurs per a poder explorar els seus voltants i adaptar-se a la vida fora de les seves cases i de la protecció dels seus pares. Els nens que són excessivament dependents podrien sentir-se indecisos per a explorar el seu ambient escolar.

 Imatge: 20110204‑APEGO2.jpg. depsicologia.com

Bibliografia: Palacios. J, Marchesi. A, Coll. C. Desarrollo psicológico y educación.