Una petita mostra de les meves debilitats
dimecres, 29 de febrer del 2012
dissabte, 25 de febrer del 2012
Primera pràctica
Les meves emocions
Comences una nova assignatura, quina és la teva sensació?, quines emocions desperta?
1) Presenta’t i digues la sensació/emoció i el perquè. Pots relacionar-la amb una manifestació física al teu cos.
2) Col·loca-la en el quadre d’emocions que trobaràs al tema de les emocions. Explica el perquè de la teva elecció.
Sóc na M. Pilar Martínez, mare i treballadora. Davant la pregunta quina sensació tinc en el meu interior davant la nova assignatura Educació Socioemocional, dir que cada vegada que tanco un quadrimestre i més o menys he aconseguit els meus objectius, que no són molt alts, sento una barreja de tranquil·litat, d’orgull i sobretot sento que la meva autoestima puja un esglaó. Durant molt de temps pensava que no seria capaç. Ara veig que amb esforç i sacrifici res és impossible. També dir que quant s’acaba un quadrimestre toca començar un altre i, aquests petits moments de relaxació comencen a quedar enrere per donar pas un altre vegada a una espiral de sensacions, il·lusió, por i vertigen. En el meu cas cada vegada que començo una assignatura, m’haig d’enfrontar a ella i a tota la burocràcia que hi ha darrera ja que és molt complicat avui dia compaginar estudis, feina i família. Potser aquesta part és la que em provoca més angoixa i com a conseqüència la pèrdua de la visió del que realment és important. Gaudir en cada moment del que estic fent. Aquest és un dels objectius que m’he marcat amb aquesta assignatura. Considero que és una de les més importants i a la vegada de les més difícils. Ja no estem parlant de continguts, sinó de sentiments. De sentiments no només dels adults si no dels infants i les conseqüències que pot generar qualsevol actitud adulta en ells i elles. Petits i petites forts/es i amb grans capacitats i a la vegada febles i amb necessitat d’uns adults que els aportin la suficient seguretat per poder desenvolupar-se i formar-se adequadament. Fa molta por aquesta responsabilitat, oi que si. Però com a futurs i futures docents hem d’aconseguir que l’educació emocional sigui uns dels primers objectius per tal que els infants siguin capaços/ces d’expressar, sentir i controlar les seves emocions.
En quant a la manifestació física que sento, és un pesic a l’estomac. Una sensació de vertigen, igual que quan puges a una muntanya russa. Cada vegada sento més por davant la gran responsabilitat que se’ns presenta i cada dia sento no haver tingut tots aquests coneixements per utilitzar-los amb els meus propis fills. Tot i així, com a persona que té els sentiments molt a flor de pell, agradi o no, ja que sembla que la nostra cultura es tanca a l’expressió dels sentiments, he intentat que els meus fills els puguin expressar lliurement. Això si, amb un respecte absolut cap als altres.
Responent a la segona qüestió, sense cap mena de dubte, em col·loco en el quadre de les emocions ambigües. Se que puc tenir sensacions molt agradables, ja que l’assignatura en si i els seus continguts m’agraden molt, però també se que tindré sentiments retrobats, moltes preguntes i fins i tot la sensació que de vegades no he fet les coses massa bé en el meu recorregut com a persona i com a mare. Sóc una persona bastant emocional i se que els continguts generaran en mi un munt de sensacions i sentiments. D’altre banda, també tinc por a no estar a l’alçada, a tenir poc temps per a dedicar-li a l’assignatura. Aquesta por sempre es somatitza en el meu aparell digestiu. Encara i així, se que continuaré fent un esforç per continuar. No deixaré que la burocràcia i la poca flexibilitat acabin amb un somni. Un somni compartit amb les persones que m’estimen i que confien en mi. Els meus fills.
Quines són per a tu les emocions primàries, aquelles que ens ajuden a preservar l’espècie:
1) Identifica-les i intenta definir-les
2) Contrasta-les amb la lectura del capítol: l’alquímia de les emocions i la informació aportada en les presentacions del tema.
En primer lloc definirem que són les emociones segons viquipèdia:
L'emoció, en la seva definició més general, és un intens estat mental que sorgeix en el sistema nerviós de manera espontània i provoca una resposta psicològica positiva o negativa. És un impuls involuntari originat com a resposta als estímuls de l'ambient que indueix sentiments tant a l'ésser humà com en animals i que desencadena conductes de reacció automàtica. L'emoció és matèria d'estudi de la psicologia, neurociència i, més recentment, de la intel·ligència artificial.
L'emoció és un procés neuroquímic i cognitiu relacionat amb la presa de decisions, la memòria, l'atenció, la percepció, la imaginació, mecanismes que el procés de selecció natural ha perfeccionat com a resposta a les necessitats de supervivència i reproducció. La interacció de l'organisme amb l'entorn constitueix la matriu biològica de l'experiència subjectiva i social de l'ésser humà, que identifica d'aquesta manera el caràcter favorable o desfavorable de l'entorn cap a aquesta lluita.
L'emoció és un procés neuroquímic i cognitiu relacionat amb la presa de decisions, la memòria, l'atenció, la percepció, la imaginació, mecanismes que el procés de selecció natural ha perfeccionat com a resposta a les necessitats de supervivència i reproducció. La interacció de l'organisme amb l'entorn constitueix la matriu biològica de l'experiència subjectiva i social de l'ésser humà, que identifica d'aquesta manera el caràcter favorable o desfavorable de l'entorn cap a aquesta lluita.
En les nostres pròpies paraules, diríem que les emocions són una reacció afectiva positiva o no, que ens ajuden a actuar d’una manera o d’altre i que són necessàries i imprescindibles per a la nostra vida. És poden manifestar amb reccions físiques, mal d’estomac, suor, tremolors, etc, segons el que sentim en el moment que ens enfrontem. Aquestes reaccions són normals i poden ser més o menys agradables depenent del tipus d’emoció que sentim. Aquestes emocions, ens poden ajudar a defensar la nostra vida davant situacions de risc.
Hi han emocions que ens poden agradar, com pot ser la del amor, l’alegria i d’altres que no resulten tan agradables com la por, la tristesa, l’angoixa, l’ira. A mi personalment hi ha una que em bloqueja molt i, és la vergonya.
- Amor: emoció que provoca en la persona acceptació i aprecio cap a una. Aquest sentiment et vincula amb les persones que t’envolten. Factor imprescindible per la pervivència humana.
- Alegria: emoció que es caracteritza per un sentiment de felicitat. Si el record ha estat favorable ens durà a cercar la seva repetició.
- Tristesa: emoció que provoca decaïment i uns sentiments negatius. Manca d’alegria. És l’expressió del dolor i es sol manifestar amb el plor.
- Por: emoció desagradable que provoca inquietud i sorgeix de la percepció d’un perill imminent o no. Ens posa en alerta i aguditza els sentits i ens ajuda a preparar-nos per a reaccionar. De vegades aquesta amenaça pot no se real.
- Ira: emoció violenta cap alguna cosa que ens molesta. Pot estar provocada per la frustració. La ira ens cega i no ens deixa veure més enllà.
- Angoixa: Estaria englobada dins les pors i a mi aquesta paraula relacionada als infants, em dur cap al sentiment que els produeix quan han de separar-se de la persona de referència i l’ansietat de trobar-se davant persones estranyes per al ells i elles.
Una vegada cercar el que per a mi serien les emocions primàries i cercar la seva definició, he començat a llegir la lectura Emociones primarias y su alquimia, per tal de relacionar-ho amb el abans escrit i fer una reflexió.
El text es centra en cinc emocions: amor, por, tristesa, ràbia, i alegria. Més o menys les mateixes que a mi m’han sorgit. Pel que fa a l’amor, en la lectura, es desglossa en diferents formes en les que s’hauria de basar: cura, responsabilitat, respecte i coneixement. L’amor no hauria d’estar condicionat pel que fem, sinó pel que som.
Pel que fa al tema de les pors, ens diu que aquesta és una emoció natural que ens serveix per posar-nos en alerta de situacions amenaçadores i si aquest és viu sense una desorganització del comportament de la vida diària, és saludable ja que ens dóna la possibilitat d’aprendre a enfrontar-nos amb certes dificultats que se’ns presentaran al llarg de la vida. Per tant la por no és sempre sinònim de negativitat. Aquestes pors es viuen de diferents maneres segons les pressions culturals i si segons com es viuen, si les amaguem, poden derivar en diferents formes de fòbies.
Ràbies: el tema esposa les diferents expressions de les ràbies. Aquestes poden ser l’ira, l’enfado, la fúria. Aquesta emoció, també es reprimeix segons les diferents cultures. Sempre es bo poder cercar un espai on deixar anar aquesta emoció sense fer mal a ningú. L’agressivitat que pot generar la ràbia no sempre ha de ser negativa si la sabem gestionar.
La tristesa en els infants pot estar provocada per l’absència d’afectes, motiu també pel que els adults poden sentir una gran solitud. En els infants pot estar derivada per la separació materna o paterna per diferents motius, per la privació d’afectes o per la pèrdua d’un ésser estimat.
Alegria. Aquesta entesa com a emoció natural que provoca benestar físic o psicològic. Aquesta emoció en la nostra societat es la més acceptada.
Per 
acabar aquesta primera posada en contacte amb les emocions, dir que queda molt clara la importància d’atendre-les des de una basant familiar i educativa per fomentar i ajudar al coneixement d’un/a mateix/a, a generar un bon autoconcepte i una bona autoestima. Cal conèixer-se i respectar-se a si mateix/a i acceptar a la resta dins la seva individualitat. L’educació de temps enrere basada en els continguts ha de quedar en l’oblit i mirar als nostres infants de manera global tenint en compte el seu bagatge personal.
acabar aquesta primera posada en contacte amb les emocions, dir que queda molt clara la importància d’atendre-les des de una basant familiar i educativa per fomentar i ajudar al coneixement d’un/a mateix/a, a generar un bon autoconcepte i una bona autoestima. Cal conèixer-se i respectar-se a si mateix/a i acceptar a la resta dins la seva individualitat. L’educació de temps enrere basada en els continguts ha de quedar en l’oblit i mirar als nostres infants de manera global tenint en compte el seu bagatge personal.
Imatges picturetrail: http://www.lacasainfantil.com/materiales/emociones-caras-con-distintas-emociones
divendres, 24 de febrer del 2012
dissabte, 18 de febrer del 2012
Presentació
Presentació
Abans de començar a desenvolupar l’assignatura en si, m’agradaria que qui en algun moment tingui ganes de fer una volteta pel meu humil bloc, em conegui una miqueta. Sóc na Pilar o més ben dit na Pili, que és com se’m coneix a casa i tinc 43 anys. Sembla que ja no em costa tant posar l’edat que tinc. Fins fa ben poc em costava una mica i no pel fet de voler amagar-la per una qüestió d’estètica, sinó pel prejudici que jo mateixa m’havia creat davant la idea que el meu temps per estudiar ja havia passat, que allò era cosa per a més joves. Encara recordo la primera vegada que vaig arribar a classe amb quasi 40, no sabia on amagar-me. Poc a poc vaig anar adonant-me que hi havia més gent en la meva situació i que els/les més joves m’acollien com a una més. Això demostra que els prejudicis moltes vegades els portem nosaltres mateixos en la motxilla de la nostra vida. Una motxilla que moltes vegades et fa sentir i veure el món que t’envolta d’una manera poc objectiva. És molt important fer ús d’ella per valorar el recorregut, però també hem d’aprendre a descarregar-la de tant en tant perquè no ens pesi tant.
Dir-vos també que vaig deixar els meus estudis aparcats amb només 17 anys per un bon motiu, estava esperant el meu primer fill. El segon va arribar 8 anys més tard. Són ells, els que a dia d’avui m’animen a seguir, són ells i amb ells els que em fan descobrir un munt de sensacions i d’emocions de tot tipus.
Un altre part important de la meva vida, és la meva feina. Per a mi és un plaer aixecar-me cada dia per anar a descobrir que passarà. Faig feina a una escola dins l’aula d’educació especial. Allí es viuen emocions cada dia. Emocions dels infants, emocions dels pares i emocions de les persones que hi treballem.
Crec que durant el desenvolupament de l’assignatura, veurem com fer un bon tractament de les emocions i com poder ajudar a l’infant a expressar-les sense jutjar-les ni rebutjar-les. Nosaltres els adults com ja tenim un bagatge vital, de vegades sense intenció podem bloquejar aquesta expressivitat i fins i tot, que no sàpiguen canalitzar-la d’una manera positiva.
Resultarà imprescindible que els mestres fomenten l’aprenentatge de les emocions positives i negatives, que són comuns a tots els individus i prèvies als continguts acadèmics destinats a la infància; és a dir, aprendre a gestionar el que ens és comú a tots. Es tracta d’ensenyar a gestionar als joves la ràbia, la pena, l’agressivitat, la sorpresa, la felicitat, l’enveja, el menyspreu, l’ansietat, el fastig o la sorpresa. (Eduard Punset 2009).
Vull acabar amb una pregunta que em faig a mi mateixa:
Si als adults ens costa tant gestionar les nostres emocions, com fer-ho i com ensenyar-ho als nostres infants????
Dir-vos també que vaig deixar els meus estudis aparcats amb només 17 anys per un bon motiu, estava esperant el meu primer fill. El segon va arribar 8 anys més tard. Són ells, els que a dia d’avui m’animen a seguir, són ells i amb ells els que em fan descobrir un munt de sensacions i d’emocions de tot tipus.
Un altre part important de la meva vida, és la meva feina. Per a mi és un plaer aixecar-me cada dia per anar a descobrir que passarà. Faig feina a una escola dins l’aula d’educació especial. Allí es viuen emocions cada dia. Emocions dels infants, emocions dels pares i emocions de les persones que hi treballem.
Crec que durant el desenvolupament de l’assignatura, veurem com fer un bon tractament de les emocions i com poder ajudar a l’infant a expressar-les sense jutjar-les ni rebutjar-les. Nosaltres els adults com ja tenim un bagatge vital, de vegades sense intenció podem bloquejar aquesta expressivitat i fins i tot, que no sàpiguen canalitzar-la d’una manera positiva.
Resultarà imprescindible que els mestres fomenten l’aprenentatge de les emocions positives i negatives, que són comuns a tots els individus i prèvies als continguts acadèmics destinats a la infància; és a dir, aprendre a gestionar el que ens és comú a tots. Es tracta d’ensenyar a gestionar als joves la ràbia, la pena, l’agressivitat, la sorpresa, la felicitat, l’enveja, el menyspreu, l’ansietat, el fastig o la sorpresa. (Eduard Punset 2009).
Vull acabar amb una pregunta que em faig a mi mateixa:
Si als adults ens costa tant gestionar les nostres emocions, com fer-ho i com ensenyar-ho als nostres infants????
Subscriure's a:
Missatges (Atom)