La caixa de les emocions



Si cliques dalt, aniràs directament a la pàgina



1. Fes un recorregut  i familiaritza-te amb els materials que trobaràs en la carpeta: la caixa de les emocions i la seva guia didàctica

    El primer que he volgut veure a l’obrir la carpeta de les emocions ha estat la presentació per tal de poder centrar-me i que m’aportés una primera idea tant del material com de a qui va adreçada la carpeta. L’objectiu principal d’aquesta, és centrar la mirada en la necessitat de treballar a partir d’activitats, la convivència, les emocions, les relacions socials, l’acollida, etc, en totes les etapes educatives.

    La caixa de les emocions és una bona eina que poden fer servir els docents ja que els facilita el treball oferint-lis diferents activitats on tot està organitzat i preparat. Això si, serà molt important que aquests/es, identifiquin primer quines són les seves necessitats per després poder treballar-les. Important també tenir uns objectius clars del que es vol aconseguir i sobre tot, saber quines són les més indicades per a les diferents edats. Aquesta darrera questió, també la facilita la caixa, donat que està estructura per als diferents cursos a què van adreçades les activitats; Educació Infantil, Cicle inicial, Cicle Mitjà i Cicle superior.

    Un altre punt facilitador de la caixa, és la graella que trobem en la justificació i presentació. Aquesta graella compté el nom de l’activitat, a quin nivell està adeçada, les competències que es treballen, els continguts i les relacions que s’estableixen entre àrees.

    Com es pot comporvar, està tot pensat i preparat perquè ningú tingui cap mena d’excusa per posar-se en marxa i treballar amb els infants alguna cosa més que els purs continguts educatius i comenci a donar-li la importància que té treballar les emocions i les relacions.

2.  Tria una de les activitats i explica als teus companys: Avui anem d’assemblea.

http://www.ediciona.com/asamblea-dirpi-53200.htm

·    Per qué l’has triat: Encara que potser sembli que he triat un clàssic com pot ser el moment d’assemblea, vull justificar la meva tria, dient que ho he fet perquè em sembla un moment màgic i especial. Un moment d’acompanyament i de compartir, on si estàs molt atenta podràs veure una gran muntanya d’expressions en els infants, tant de caire gestual com de corporals. És tot un poema veure les carones de tots/es. Tot això des de la mateixa alçada. Tots en terra, mirant-se de tu a tu on la mestra o mestre hi forma fart i s’uneix al grup.

M’agrada també el moment de l’assemblea perquè és un racó per parlar, per conviure, per a resoldre i transformar situacions de conflicte, en situacions d’intercanvi d’opinions a través del diàleg.

   

·   Quins aspectes vols treballar amb aquesta activitat:

• Aprendre a respectar el torn de paraula
• Respectar als demés
• Respectar que totes les respostes, encara que diferents, són vàlides. a
• Perdre la por a expresar-se davant els companys
• Respectar les emocions i sentiments dels altres,
• Participar en una activitat lúdica en companyia de la resta de companys
• Millorar les relacions i vincles amb els companys i la mestra.

·  En què consisteix:

• Posarem l’alumnat  en cercle formant una assemblea.
• Col·locarem un tros de paper d’embalar al mig del cercle, per anar anotat o fer dibuixos sobre les bones idees que vagin sorgint durant l’assemblea.
• El mestra o la mestra o bé  l’alumnat proposaran un tema per debatre.
• Avui us proposarem: ser un bon amic o amiga.
• Debatrem, argumentarem, explicarem... que vol dir ser un bon amic o amiga.
• Cada aportació consensuada pel grup, l’escriurem i/o dibuixarem en el paper d’embalar com a conclusió del treball realitzat.
• En acabar la sessió cadascú farà un dibuix que expressi alguna de les qüestions que hagueu parlat durant l’assemblea.
• Avaluació personal.

·  Què necessites per a dur-la a terme: Paper d’embalar i un entorn favorable.

                     
 Proposta de guió per poder conduir del debat:

   Segur que tots i totes teniu algun amic o amiga

1.    Aixequeu la mà per dir-me el nombre  d’amics o amigues que teniu

2.    Tots els vostres amics o amigues estan a l’escola?

3.    Fa temps que teniu aquestes amistats?

4.    Què és el que més bé us fa sentir tenir aquests amics o amigues?

5.    Sempre us sentiu bé amb ells o elles?

6.    Quines coses bones fem amb els nostres amics o amigues?

7.    Què diríeu que fa un bon amic o amiga?

8.    Què diríeu que fa per vosaltres?

9.    Tots els teus amics o amigues són amics o amigues entre ells?

10.     Què passa si un amic teu s’enfada amb un altra amic teu, que pots fer?

11.     Quan t’enfades tu amb un amic o amiga, què fas? Com et sents?

12.     Què necessitem per tornar a ser amics o amigues? En hi ha prou en demanar disculpes?

13.     Quines coses podem fer pels amics o amigues?

14.     Quines coses no li podem fer mai un amic o una amiga i a ningú?

15.     Què penses tu sobre l’amistat?

16.     Penseu una cosa agradable que li podeu dir avui a una amic o amiga vostra

Educació emocional

He trobat trastejant per la xarxa aquest bloc de na  M. Teresa Abellan Pérez. CEIP JOSEP GRAS. El seu nom ja és molt sugerent; Educació Emocional, una filosofia de vida. Si cliqueu dalt del títol, podreu gaudir d'un munt d'activitats, articles, enllaços, contes i demés, que us poden interessar i fer passar un ratet molt entretengut, encara que per damunt de tot, si obriu bé el ulls, us farà adonar-vos, de la importància del tractament de les emocions en tots els àmbits i amb més importància a la infància.

I ha un apartat  que diu; L'educació emocional, una assignatura més?. És una pregunta que es fan diferents professionals del món de l'educació i que consideren que no establir l'educació emocional com a una assignatura més, amb un horari establert. Pensen que no cal esperar a una hora puntual per resoldre un conflicte. Parlen també d'una realitat no molt llunyana on les emocions i el seu reconeixement, no tenia cabuda dins les parets d'una escola, si no més de manera implícita. Potser per manca de formació, per manca de conscienciació o per diferents motius.

Personalment crec que és un bloc molt interessant i molt complert. 

Porque los adolescentes con discapacidad también se enamoran

Aún queda gente que dice que las personas con Autismo o Discapacidad intelectual no sienten ni expresan emociones.

Shortfilm 'Bésame Mucho'

vimeo.com

Espero que us agradi aquest vídeo que ha arribat a les meves mans a través d'una pàgina de la que sóc seguidora. AutismoDiario

L'origen de les emocions. Baby-human-sentir

Baby Human Sentirr

Activitat

Estudiar, comprendre i assimilar alguns aspectes clau del vídeo visualitzat a classe i dels documents treballats.

Encara que a mi no m’ha set possible visionar el vídeo amb els meus companys/es de classe i poder viure in situ el mateix que ells i elles, ho he fet des de casa i després de compartir quasi tot el dia de diumenge amb el meu fill i els seus treballs de català. Quan una és mare, les seves prioritats canvien. Ara el més just seria que fos ell qui m’ajudés a mi a fer els meus deures.......li demano i ens fem un fart de riure. Em conformo amb saber que el sento a prop meu.......encara que s’estima més la companya del seu adorable ordinador i els seus amics ja virtuals. On ha quedat el contacte directe i l’intercanvi en viu i en directe.

El vídeo recomanat "The baby human” sobre les emocions, fa un tractament de les emocions dels infants des dels primers moments de vida. Parla de quines són les primeres emocions que desenvolupa l’infant i de com influeix el caràcter de cadascun en la forma i manera d’expressar-les.

Reflexionar sobre el contingut dels textos i del vídeo tenint en compte els aspectes següents.

Quins aspectes trobes interessants i reforcen el que ja sabies?

Tots i cada un dels punts que es tracten en el reportatge, em semblen d’allò més interessants i, encara que ja els coneixia, el poder visionar aquest reportatge m’ha descobert quan i de quina manera l’infant comença el seu caminar socialment. Com, quan i de quina manera els infants comencen a expressar les seves emocions que, com molt bé diu el reportatge només serà el principi i aquestes formes d’expressió s’hauran d’anar matisant i polint depenent això si, de la societat on creixi l’infant. Els infants necessiten l’ajuda de l’entorn per aprendre a gestionar les seves emocions

Quins aspectes t’aporten nous coneixements?

M’ha resultat curiós al fet que els infants reconeixen abans les emocions en les dones que en els homes, encara que aquests siguin els seu pares. Els investigadors consideren que aquests fet es dóna perquè les dones expressen més les seves emocions.

Quins aspectes trobes que són susceptibles de debat/discussió.

Tal com es parla en el vídeo, els nadons arriben a les nostres vides amb un caràcter propi i es aquest caràcter qui marcarà la manera de tractar i d’expressar les emocions. Jo em pregunto: no havíem dit que depenent de l’entorn i de l’ajuda de l’adult els infants sabran gestionar millor les seves emocions? Es pot modificar la seva conducta? Com podem treballar-les els adults? El nostre caràcter es pot modificar al llarg de la vida o només aprenem a gestionar-lo per poder viure en societat?.

Quina funció compleixen les emocions morals?

Segons el vídeo i després de fer investigacions, segons creix el nadó, també ho fan les sensacions que experimenten i a partir de les primeres emocions que experimenten, alegria, enuig, por, sorpresa, conforme els infants van creixent, aquestes van adquirint més matisos i comencen a conèixer d’altres com la vergonya, l’orgull i fins i tot, segons el llibre psicologia del desenvolupament, la culpa. Aquestes són les anomenades emocions morals.

Segons els estudis realitzats pel laboratori del Dr. Michael Lewis, aquestes apareixen i el primer que varen intentar esbrinar va ser a quina edat els infants tenen consciència de si mateixos. Després de fer diferents comprovacions amb nens i nenes de diferents edats, van arribar a la conclusió que aquests fet succeeix a partir dels dos anys d’edat.

En el visionat del vídeo podem veure a un grup d’infants d’entre els 14 mesos fins els dos anys, als qui se’ls hi pinta un puntet vermell al nas. Si els infants reaccionaven davant un mirall tocant-se el nas, significava que s’estaven reconeixent el seu propi rostre. Els infants a partir dels 15 mesos, reaccionaven demostrant autoconsciència (comprensió que té una persona de ser un individu diferenciat. El seu cos, ment i accions, són independents dels de altres persones).

L’orgull i la vergonya, estan molt relacionats amb l’autoconcepte.

Segons les diferents cultures, per exemple a la nord-americana, s’alimenta l’orgull i en les famílies asiàtiques, és la modèstia i la vergonya la que cobra més importància rebutjant l’orgull com a part de la seva vida emocional.

Durant els dos primers anys de vida, el context social provoca, guia i identifica les diferents emocions de l’infant. En algunes famílies l’enuig es fa estrany i en d’altres els arravataments, poden formar part de la vida quotidiana. L’infant amb dos anys segons ( Rothbart i Bates, 1998), reconeixen quines emocions són acceptables i quines no ho són. Per exemple, si un infant davant una situació de por s’amaga darrera les faldilles de la seva mare, segons la reacció d’aquesta, l’infant davant de la mateixa situació reaccionarà de diferent manera i associarà les seves emocions amb por, plaer o enuig la propera vegada que es trobi en la mateixa situació. Les reaccions dels pares davant cada emoció de l’infant, afecten a la seva expressió posterior.

Reflexió global del vídeo.

El vídeo m’ha deixat veure i que els infants neixen amb unes emocions simples: angoixa i satisfacció, que demostren amb el plor i el somriure. Poc a poc van sorgint altres emocions que tenen més a veure amb el caire social que els ajuden a relacionar-se amb el seu entorn i a expressar com es senten sense utilitzar el llenguatge oral. Hem vist també, la importància del caràcter innat de cadascun per als posterior desenvolupament i maneig de les emocions. També hem pogut comprovar com a partir dels dos anys més o menys, sorgeixen noves emocions anomenades morals. D’entre elles la vergonya i la culpa.

Tal com molt bé descriu l’autora del llibre psicologia del desarrollo, en la seva (pàgina 196), La maduración universal hace posible estas emociones alrededor de los 18 meses, pero el contexto i el aprendizaje influyen en el momento, la frecuencia y la intensidad.

Edats en les que apareixen les emocions segons el llibre Psicologia del desarrollo, Berger.

Edat	Expressió emocional
Naixement	Plor, satisfacció
6 setmanes	Somriure social
3 mesos	Rialla i curiositat
4 mesos	Rialla sincera
4-8 mesos	Enuig
9-14 mesos	Por a successos socials (estranys, separació dels cuidadors)
12 mesos	Por al que veuen, a sorolls inesperats
18 mesos	Autoconsciència, orgull, vergonya, pena.

PENSANT ELS ALTRES. Documental TV3

El documental Pensant amb els altres va ser emès per TV3 l’any 2005. Actualment el podem trobar en el portal de Yotube.

Quan el professor de l’assignatura d’Inclusiva va proposar veure un vídeo rodat a l’escola pública de Minami, a la ciutat de Kanazawa, no em vaig pensar en cap moment que seria com el que em vaig trobar. Una escola del Japó, més concretament, a un aula de 4t de primària i amb una ensenyança que a molts de nosaltres ens agradaria per els nostres infants. En primer lloc em va cridar molt l’atenció les mostres d’afecte entre els companys i molt més les que oferia el mestre, en Toshiro Kanamori, cap els alumnes. Hi havia contacte físic, molt poc imaginable en una societat en la “suposadament” no existeixen aquests tipus de mostres d’afecte. El meu primer error va ser tenir idees preconcebudes del que no conec. Aquí, jo mateixa ja estava fent judicis de valors sense saber. No som tant bons com pensem.

Després d’aquesta primera impressió, em vaig començar a centrar en el que realment era important per a mi. El tipus d’ensenyança que imparteix el mestre, un home amb una certa edat que posseeix uns valors humans inigualables. Amb un sentit de l’educació que fomenta la col·laboració i on el més important són els sentiments. Com molt bé diu el mestre als seus alumnes “el més important del curs és ser feliços”.

És nota des del principi que el mestre gaudeix molt de la seva feina, i que el més important per a ell, és com i de quina manera es senten els seus alumnes. Imparteix una ensenyança motivadora, fent que els nens aprenguin sense avorrir-se. En certs moments de la gravació pot semblar que és autoritari ja que fa servir certs gestos que poden semblar fins i tot que tenen cert grau d’agressivitat. Res més lluny de la realitat, els alumnes li tenen molt de respecte, però en cap moment denoten que li puguin tenir por. Tot al contrari, se l’estimen i el respecten.

Un altre tema que m’ha resultat molt motivador, ha estat els espais. A l’escola s’utilitzen tots els espais i a la classe la distribució fomenta el treball col·laboratiu. Les taules estan distribuïdes de tal manera que tots es poden veure les cares, fomentant així el treball en grup. La posició del mestre també possibilita la relació entre iguals. No es situa en un posició de superioritat.

El professor, Toshiro Kanamori creu amb una educació basada absolutament i principalment en el respectes cap altres i perquè no, cap ells mateixos. Té una empatia absoluta i sent un respecte tant gran cap els seus alumnes que els deixa opinar. Els dona veu perquè s’expressin i diguin el que pensen, com es pot veure en un tros del vídeo quan castiga a un alumne i els altres li diuen que no està actuant correctament. Sorprèn durant tota l’estona que dura la gravació, la maduresa que demostren els infants i els raonaments que fan. A molts de nosaltres ja amb una certa edat, ens agradaria ser capaços de fer aquests tipus de reflexions.

Un manera de treballar que m’ha agradat molt, és quan els nens escriuen en un quadern els seus sentiments, tant vetats en la societat actual. Els infants de l’escola de Minami, a través del que escriuen, i del que comparteixen, poden donar nom a molts del sentiments que tenen dins.

En un moment del vídeo es tracta el tema de la mort. Mort, paraula que la major part de nosaltres la tenim com a tema tabú. El tractament que fa el mestre d’aquesta paraula que tanta por ens fa, però que és una de les realitats de la vida, és des d’una sensibilitat meravellosa. A partir de la mort de l’avi d’un infant, o sigui a partir d’un fet real, aprenentatge significatiu, tots els alumnes que volien dir alguna cosa sobre el tema, parlava, és més, una alumna que feia temps se li havia mort el seu pare, aprofita per primera vegada, per explicar als seus companys que el seu pare era mort i el patiment que durant molt de temps li havia produït. El companyerisme demostrat cap a la nena i cap al nen que se li havia mort l’avi, va ser increïble, realment emocionant. Penso que aquesta forma de treballar els sentiments, ajuda a comprendre més als altres i a posar-se en el seu lloc. Com va dir un dels nens del vídeo.

Una vegada el meu fill quan tenia 6 anys em va demanar si jo algun dia em moriria, i amb llàgrimes als ulls, quasi al moment, va tornar a fer-me un altre pregunta encara més dura. Jo hem moriré, mama? S’hem va encongir el cor, i com vaig poder li vaig dir que si, que tots arribat el moment havíem de partir. Va ser molt dur, però jo em negava a dir-li una mentida. Amb aquesta petita anècdota personal, vull dir que em sembla molt bé que aquests temes es tractin amb normalitat, tal i com ho va fer en Toshiro Kanamori i perquè no a l’àmbit escolar.

Per desgracia durant aquests curs escolar varen de tractar la mort més d’una vegada, i aprofitaré una d’aquestes per mostrar que l’escola també dona peu a la participació de la família. A un altre dels infants se li va morir el seu pare, i després de diferents mostres d’afecte per part dels seus companys cap a ell, en tornar a la classe, la mare també s’apropa i comparteix el seu dol amb tots el companys del seu fill. Un altre vegada el mestre ajuda i fa possible amb una sensibilitat innata aquest apropament.

Per a finalitzar dir de la importància dels valors, del companyerisme, dels sentiments, que no passa res per demostrar-los. Jo mateixa durant el visionat del vídeo m’estava aguantant les ganes de plorar perquè ningú penses “Ale ja està la ploranera”. Haig de dir que en obrir els llums tothom estava moquejant i fregant-se els ulls, els kleenex anaven i venien que donava gust.

A l’escola està clar que s’ha d’anar a aprendre uns continguts, però no hem de deixar mai de banda la part emocional. Tots i cadascun dels infants són persones individuals, amb sentiments, i amb una vida més enllà de l’escola.

Frases amb les que m’agradaria quedar-me:

“Si una persona no és feliç, no ho serà ningú” (Paraules d’un dels alumnes)

“Esteu aquí per a ser feliços” (Toshiro Kanamori).

“Sigueu capaços i feliços” (Toshiro Kanamori).

“Les relacions d’amistat es crean pensant en els sentiments dels altres” (Toshiro Kanamori)

Torno a rellegir el que vaig escriure fa 1 any en veure el vídeo i, a dia d'avui quan l'he tornat a visionar, continuo opinant i veient el mateix que el primer dia. La importància del respecte, la importància de treballar les emocions dins l'àmbit educatiu, la importància de creixer amb un respecte absolut cap els/les altres i cap a un/a mateix/a. (M. Pilar Martínez).

Lucas

He pensat que seria molt interessant mostrar el vídeo que vàrem fer les meves companyes Lucía, Marina i jo mateixa per l'assignatura de trastorns del desenvolupament. És un reportage d'un infant de l'escola on tinc el gust de fer feina, dins els diferents àmbits on viu la realitat del seu dia a dia.

El vídeo mostra com s'ha sentit la família en el seu recorregut i els sentiments que s'han anat desenvolupant durant tot el procés. Des de que van rebre la notícia fins el dia d'avui. Són 30 minuts que a qui ho vulgui veure el tindrà bocabadat. No són minuts per sentir pena ni plorar, són minuts per valorar i per apropar-se a la realitat d'una família amb un nen amb NEE. Són minuts per valorar a aquestes famílies i per veure amb quina valentia i alegria viuen el dia a dia. I com no, també són minuts per veure les dificultats burocràtiques, econòmiques i d'accés que fan una mica més difícil el seu caminar.

Segona pràctica

1. Cerca i proposa una definició d’emocióreflexiona sobre ella i explica els aspectes que fonamenten la teva elecció.

Emoció: En l’apartat anterior ja havia definit una mica el que per a mi i segons el que he anat cercant són les emocions. Diria que les emocions són d’altre i que són necessàries i imprescindibles per a la nostra vida. És poden manifestar amb reccions físiques, mal d’estomac, suor, tremolors, etc, segons el que sentim en el moment que ens enfrontem. Aquest

es reaccions són normals i poden ser més o menys agradables depenent del tipus d’emoció que sentim. Les emocions es diferencien de els estats d’ànims (emocions secundàries) és que aquests perdura en més llarga durada en el temps. També podríem dir que les emocions es veuen per fora i els estats d’ànims es duen més endins i per tant són més difícils de detectar per les persones que ens envolten. 

Daniel Goleman defineix una emoció com un sentiment i pensament, l'estat biològic, l'estat psicològic i el tipus de tendència a l'acció que ho caracteritza.

Les emocions són imprescindibles en la nostra vida, però aquestes s’ha de viure en equilibri. Les emocions no s’haurien de veure com un fet negatiu i no s’haurien de reprimir, sinó que s’haurien d’aprendre a canalitzar-les. Hi ha moltes cultures que pensen que quan les emocions s’amaguen ens poden dur a diferents i diverses malalties físiques. Jo estic completament d’acord. El nostre sistema immunològic està molt relacionat a les hormones que s’alliberen en situacions d’estrès perllongat en el temps i per tant infinitament lligat a les emocions i com les gestionem en determinats moments de la nostra vida.

Activitat 4

En el capítol de l’alquímia de les emocions, trobaràs al final de cadascuna d’elles uns quadres que parlen de les estratègies educatives. 

1       2. Selecciona aquelles frases que consideris més significatives per a tu, no agafis més de tres. Reflexiona sobre elles i explica perquè les has triat.

Què entenem per por.

De les frases d’aquest apartat, em quedo amb “Poner nombres a las situaciones de miedo permite acercarnos al mundo de las cosas desconocidas y crear vínculos de unión con experiencias conocidas. Esta conexión puede hacer disminuir la ansiedad y la tensión ante situaciones temidas”.

M'he quedat amb aquesta frase perquè crec que engloba molt bé com s’haurien de gestionar les nostres pors. Per una banda ens diu que hi ha posar-li nom a les nostres pors. Crec que tothom hauríem de poder parlar de les nostres pors per poder identificar-les i treballar-les. Moltes vegades el cos fa senyals que ens costen identificar amb certes pors i ens és més fàcil cercar un nom clínic a tots els símptomes que ens generen. 

Quan parlem de pors en la infància, hi ha pors que es consideren normals en certes edats i que solen desaparèixer. Encara i així, els adults no les hem d’ignorar pensant que són normals i ja se’ls hi passarà. Per a ells i elles aquestes pors són reals i els hem d’ajudar a identificar-les parlant fins a concretar que és el que els espanta per tal que el seu grau d’ansietat sigui el menys possible davant la situació que li provoca aquesta por. Els adults hem d’anar molt alerta de no transmetre les nostres pròpies pors als infants.

Quan parlem de les pors amb els infants, estem creant un nucli de unió molt important. Estem compartint i afavorint la relació i, per tant generant confiança. Aquesta confiança farà que quan l’infant tingui la necessitat d’expressar-se, no ho faci cohibit i que senti que l’adult és una persona propera que és capaç d’escoltar sense jutjar. 

Ràbia. Tinc molt clar la frase que fa referència a la ràbia, “Responder con una falta de control es dar a entender que ésta es la forma correcta de afrontar los conflictos”. És la que més s’ajusta al model que no s’hauria de seguir. Tot i així si hem de ser realistes, tots i totes en un moment donat hem donat aquest tipus de resposta, ja sigui als nostres fills o a les persones que ens envolten ja siguin infants o adults. 

    Des de ben petits, els infants tenen el plor com a recurs per cridar l’atenció dels cuidadors, el problema sorgeix quan utilitza les rabietes per aconseguir allò que vol com a resposta a les seves frustracions. Hem de dir que la ràbia no ve només donada per una malcriança, pot haver diferents motius pels qual els infants es sentin rabiosos i conseqüentment frustrats. Personalment he viscut situacions de rabietes inclús amb agressions i no precisament per aconseguir una joguina, sinó pel fet que ningú fos capaç d’entendre i atendre les seves necessitats. Estem parlant d’infants amb greus problemes per comunicar-se. Penseu com us sentiríeu si els que estan al vostre voltant no fossin capaços de donar resposta a qualsevol petit desig o necessitat. Hi do, cercant altre manera de demostrar el que sent. Aquestes rabietes també ens poden estar dient que els infants estan patint dins l’àmbit familiar, hi és per això que els docents han de tenir els ulls ben oberts per poder detectar d’on venen i com gestionar-les. Per suposat, no fent el mateix que l’infant. Haurem de donar-li el seu temps perquè es tranquil·litzi i sigui capaç d’expressar que li està passant. Encara que serà difícil, haurem de crear un clima de tranquil·litat, no renyar i no cridar. No es pot demostrar que l’adult també ha perdut el control.

El fluir de les emocions - L'ofici de viure ...

Entrevista on s'explica amb molta fidelitat que són les emocions i com gestionar-les. Personalment m'ha agradat moltíssim el tractament que es fa de les emocions i de la importància de l'educació emocional. Educació per poder parlar de les emocions sense por i sense vergonya.

Crecer en la escuela de las emociones

Si cliqueu dalt la imatge, s'obre un enllàç que m'ha semblat molt adient per l'assignatura. Tracta de les emocions i de com 100 escoles de Cantabria han obtat per un enssenyament on se li dóna la mateixa importància a la part emocional com a la cognitiva. La seva finalitat és donar-li la mateixa importància per tal de fomentar la estabilitat emocional dels infants, despertar la seva creativitat i les seves competències socials. És demostrat que els infants aconsegueixen reduir els seus nivells d’ansietat seguint aquesta metodologia front a la que es manté en una educació convencional. Els infants educats en aquestes escoles, identifiquen millor els seus sentiments. Sembla que després de cinc anys de la seva posada en marxa, la valoració que fa na Carmen Orio, coordinadora del programa en una de les escoles de Cantàbria és molt positiva. Els docents senten que el treball és molt gratificant ja que implica en els seu desenvolupament a les famílies. Tenint presents les emocions i com gestionar-les, les escoles tenen molts menys problemes de conflictes entre els alumnes.

Primera pràctica

Les meves emocions

Comences una nova assignatura, quina és la teva sensació?, quines emocions desperta?

1) Presenta’t i digues la sensació/emoció i el perquè. Pots relacionar-la amb una manifestació física al teu cos.

2) Col·loca-la en el quadre d’emocions que trobaràs al tema de les emocions. Explica el perquè de la teva elecció.

Sóc na M. Pilar Martínez, mare i treballadora. Davant la pregunta quina sensació tinc en el meu interior davant la nova assignatura Educació Socioemocional, dir que cada vegada que tanco un quadrimestre i més o menys he aconseguit els meus objectius, que no són molt alts, sento una barreja de tranquil·litat, d’orgull i sobretot sento que la meva autoestima puja un esglaó. Durant molt de temps pensava que no seria capaç. Ara veig que amb esforç i sacrifici res és impossible. També dir que quant s’acaba un quadrimestre toca començar un altre i, aquests petits moments de relaxació comencen a quedar enrere per donar pas un altre vegada a una espiral de sensacions, il·lusió, por i vertigen. En el meu cas cada vegada que començo una assignatura, m’haig d’enfrontar a ella i a tota la burocràcia que hi ha darrera ja que és molt complicat avui dia compaginar estudis, feina i família. Potser aquesta part és la que em provoca més angoixa i com a conseqüència la pèrdua de la visió del que realment és important. Gaudir en cada moment del que estic fent. Aquest és un dels objectius que m’he marcat amb aquesta assignatura. Considero que és una de les més importants i a la vegada de les més difícils. Ja no estem parlant de continguts, sinó de sentiments. De sentiments no només dels adults si no dels infants i les conseqüències que pot generar qualsevol actitud adulta en ells i elles. Petits i petites forts/es i amb grans capacitats i a la vegada febles i amb necessitat d’uns adults que els aportin la suficient seguretat per poder desenvolupar-se i formar-se adequadament. Fa molta por aquesta responsabilitat, oi que si. Però com a futurs i futures docents hem d’aconseguir que l’educació emocional sigui uns dels primers objectius per tal que els infants siguin capaços/ces d’expressar, sentir i controlar les seves emocions.

En quant a la manifestació física que sento, és un pesic a l’estomac. Una sensació de vertigen, igual que quan puges a una muntanya russa. Cada vegada sento més por davant la gran responsabilitat que se’ns presenta i cada dia sento no haver tingut tots aquests coneixements per utilitzar-los amb els meus propis fills. Tot i així, com a persona que té els sentiments molt a flor de pell, agradi o no, ja que sembla que la nostra cultura es tanca a l’expressió dels sentiments, he intentat que els meus fills els puguin expressar lliurement. Això si, amb un respecte absolut cap als altres.

Responent a la segona qüestió, sense cap mena de dubte, em col·loco en el quadre de les emocions ambigües. Se que puc tenir sensacions molt agradables, ja que l’assignatura en si i els seus continguts m’agraden molt, però també se que tindré sentiments retrobats, moltes preguntes i fins i tot la sensació que de vegades no he fet les coses massa bé en el meu recorregut com a persona i com a mare. Sóc una persona bastant emocional i se que els continguts generaran en mi un munt de sensacions i sentiments. D’altre banda, també tinc por a no estar a l’alçada, a tenir poc temps per a dedicar-li a l’assignatura. Aquesta por sempre es somatitza en el meu aparell digestiu. Encara i així, se que continuaré fent un esforç per continuar. No deixaré que la burocràcia i la poca flexibilitat acabin amb un somni. Un somni compartit amb les persones que m’estimen i que confien en mi. Els meus fills.

Quines són per a tu les emocions primàries, aquelles que ens ajuden a preservar l’espècie:

1) Identifica-les i intenta definir-les

2) Contrasta-les amb la lectura del capítol: l’alquímia de les emocions i la informació aportada en les presentacions del tema.

En primer lloc definirem que són les emociones segons viquipèdia:

L'emoció, en la seva definició més general, és un intens estat mental que sorgeix en el sistema nerviós de manera espontània i provoca una resposta psicològica positiva o negativa. És un impuls involuntari originat com a resposta als estímuls de l'ambient que indueix sentiments tant a l'ésser humà com en animals i que desencadena conductes de reacció automàtica. L'emoció és matèria d'estudi de la psicologia, neurociència i, més recentment, de la intel·ligència artificial.

L'emoció és un procés neuroquímic i cognitiu relacionat amb la presa de decisions, la memòria, l'atenció, la percepció, la imaginació, mecanismes que el procés de selecció natural ha perfeccionat com a resposta a les necessitats de supervivència i reproducció. La interacció de l'organisme amb l'entorn constitueix la matriu biològica de l'experiència subjectiva i social de l'ésser humà, que identifica d'aquesta manera el caràcter favorable o desfavorable de l'entorn cap a aquesta lluita.

En les nostres pròpies paraules, diríem que les emocions són una reacció afectiva positiva o no, que ens ajuden a actuar d’una manera o d’altre i que són necessàries i imprescindibles per a la nostra vida. És poden manifestar amb reccions físiques, mal d’estomac, suor, tremolors, etc, segons el que sentim en el moment que ens enfrontem. Aquestes reaccions són normals i poden ser més o menys agradables depenent del tipus d’emoció que sentim. Aquestes emocions, ens poden ajudar a defensar la nostra vida davant situacions de risc. 

Hi han emocions que ens poden agradar, com pot ser la del amor, l’alegria i d’altres que no resulten tan agradables com la por, la tristesa, l’angoixa, l’ira. A mi personalment hi ha una que em bloqueja molt i, és la vergonya.

• Amor: emoció que provoca en la persona acceptació i aprecio cap a una. Aquest sentiment et vincula amb les persones que t’envolten. Factor imprescindible per la pervivència humana.
• Alegria: emoció que es caracteritza per un sentiment de felicitat. Si el record ha estat favorable ens durà a cercar la seva repetició.
• Tristesa: emoció que provoca decaïment i uns sentiments negatius. Manca d’alegria. És l’expressió del dolor i es sol manifestar amb el plor.
• Por: emoció desagradable que provoca inquietud i sorgeix de la percepció d’un perill imminent o no. Ens posa en alerta i aguditza els sentits i ens ajuda a preparar-nos per a reaccionar. De vegades aquesta amenaça pot no se real.
• Ira: emoció violenta cap alguna cosa que ens molesta. Pot estar provocada per la frustració. La ira ens cega i no ens deixa veure més enllà.
• Angoixa: Estaria englobada dins les pors i a mi aquesta paraula relacionada als infants, em dur cap al sentiment que els produeix quan han de separar-se de la persona de referència i l’ansietat de trobar-se davant persones estranyes per al ells i elles.

Una vegada cercar el que per a mi serien les emocions primàries i cercar la seva definició, he començat a llegir la lectura Emociones primarias y su alquimia, per tal de relacionar-ho amb el abans escrit i fer una reflexió.

El text es centra en cinc emocions: amor, por, tristesa, ràbia, i alegria. Més o menys les mateixes que a mi m’han sorgit. Pel que fa a l’amor, en la lectura, es desglossa en diferents formes en les que s’hauria de basar: cura, responsabilitat, respecte i coneixement. L’amor no hauria d’estar condicionat pel que fem, sinó pel que som. 

Pel que fa al tema de les pors, ens diu que aquesta és una emoció natural que ens serveix per posar-nos en alerta de situacions amenaçadores i si aquest és viu sense una desorganització del comportament de la vida diària, és saludable ja que ens dóna la possibilitat d’aprendre a enfrontar-nos amb certes dificultats que se’ns presentaran al llarg de la vida. Per tant la por no és sempre sinònim de negativitat. Aquestes pors es viuen de diferents maneres segons les pressions culturals i si segons com es viuen, si les amaguem, poden derivar en diferents formes de fòbies. 

Ràbies: el tema esposa les diferents expressions de les ràbies. Aquestes poden ser l’ira, l’enfado, la fúria. Aquesta emoció, també es reprimeix segons les diferents cultures. Sempre es bo poder cercar un espai on deixar anar aquesta emoció sense fer mal a ningú. L’agressivitat que pot generar la ràbia no sempre ha de ser negativa si la sabem gestionar.

La tristesa en els infants pot estar provocada per l’absència d’afectes, motiu també pel que els adults poden sentir una gran solitud. En els infants pot estar derivada per la separació materna o paterna per diferents motius, per la privació d’afectes o per la pèrdua d’un ésser estimat.

Alegria. Aquesta entesa com a emoció natural que provoca benestar físic o psicològic. Aquesta emoció en la nostra societat es la més acceptada. 

Per acabar aquesta primera posada en contacte amb les emocions, dir que queda molt clara la importància d’atendre-les des de una basant familiar i educativa per fomentar i ajudar al coneixement d’un/a mateix/a, a generar un bon autoconcepte i una bona autoestima. Cal conèixer-se i respectar-se a si mateix/a i acceptar a la resta dins la seva individualitat. L’educació de temps enrere basada en els continguts ha de quedar en l’oblit i mirar als nostres infants de manera global tenint en compte el seu bagatge personal.

Imatge: http://blocs.xtec.cat/recursosee/files/2010/08/emocions11.jpg

Imatges picturetrail: http://www.lacasainfantil.com/materiales/emociones-caras-con-distintas-emociones