Escola i família han d'anar de la mà

                                            

Una mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d’adaptació, que aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar aquest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades.

 L’educadora es va equivocar o va fer bé donant-li aquesta resposta?

 

En primer lloc dir que crec que el període d’adaptació, encara que estigui adaptat i pensat per fer una bona transició i adaptació a la nova situació familiar i escolar, pel que fa referència a l’escurçament de les hores d’estada a l’escola i a la flexibilitat del grup, si uns pares decideixen per raons personals o d’adaptació d’horaris, que el seu fill o filla ha de cumplir amb l’horari establert en els centres d’infantil i primària, el centre no es pot negar a acollir a l’infant dins l’horari normal de l’escola. Amb això, no vull dir que estigui d’acord o li resti importància a la programació establerta i acordada per tot el claustre de l’escola i al respecte que es mereix.

En aquest cas en particular, crec que la mestra hauria d’haver set una mica flexible i asertiva a l’hora d’expressar la seva opinió cap a la mare. Hauria d’haver utilitzat unes altres eines per expressar el que pensava o sentia. En primer lloc el més normal hagués set escoltar amb més calma les demandes de la mare. Potser ella mateixa estava passant un mal moment a l’hora d’expressar el motiu pel que volia concloure amb aquest període. Tal vegada no tenia ningú amb qui deixar l’infant per motius laborals i no ho va saber expressar d’un altre manera. O potser fins i tot, estigués conbensuda de la necessitat del que el seu fill comences l’abans possible amb un horari de normalitat. I per què no es podia plantejar la mestra que el menut ja estava preparat per donar el pas?. No tots els infants són iguals i no totes les famílies viuen el procés de la mateixa manera.

Amb tot això no vull culpabilitzar l’actitut de la mestra, donat que cada cas i cada moment és viscut per les persones implicades de diferent manera i des de fora és molt difícil ser objectiu.

El que potser critico de la postura de la mestra és l’actitut d’inflexibilitat, de poca escolta. Moltes vegades davant situacions inesperades, si nó s’està preparat per donar resposta o solució a un conflicte plantejat, el millor és guanyar temps. Potser la mestra podria haver demanar a la mare un temps d’espera amb l’escusa que ho tenia que consultar.

Crec que no s’hauria d’haver aventurat a donar una resposta tant directa, de vegades s’ha de tenir una mica de mà dreta per dir les coses malgrat que pensem estar en posesió de la veritat. Pensar també que els primers vincles i relacions que s’estableixen entre la mestra o el mestre amb les famíies, determinarà i ajudarà en futures relacions. Relacions pensades per damunt de tot per ajudar i cercar el benestar dels infants.

He volgut penjar aquestes conclussions d'unes jornades d'Educació, en relació a les famílies dins el context escolar, perquè crec que donen en el clau i ens apropen a com hauria de ser una bona actitut de la mestra cap a les famílies i com no, de les famílies cap als docents.

Paraules claus per mantenir unes bones relacions: Respecte, comprensió, confiança, acompanyament, aceptació.

La relació amb les famílies no podem imaginar-la fora d’aquesta anàlisi de la complexitat:

–Cal intervenir-hi respectant les seues problemàtiques i circumstàncies

–Cal aprendre a comprendre les interaccions que s’hi donen

–Cal afavorir la recuperació de la confiança en els seus propis recursos

–Cal acompanyar-les més que aconsellar, judicar, etiquetar... Cal crear espais de participació i interacció adients

–Cal acceptar les limitacions que tenim i també que no hi ha solucions úniques ni definitives

JORNADES D’EDUCACIÓ INFANTIL
        Centre de Professorat