Segona pràctica

1. Cerca i proposa una definició d’emocióreflexiona sobre ella i explica els aspectes que fonamenten la teva elecció.

Emoció: En l’apartat anterior ja havia definit una mica el que per a mi i segons el que he anat cercant són les emocions. Diria que les emocions són d’altre i que són necessàries i imprescindibles per a la nostra vida. És poden manifestar amb reccions físiques, mal d’estomac, suor, tremolors, etc, segons el que sentim en el moment que ens enfrontem. Aquest

es reaccions són normals i poden ser més o menys agradables depenent del tipus d’emoció que sentim. Les emocions es diferencien de els estats d’ànims (emocions secundàries) és que aquests perdura en més llarga durada en el temps. També podríem dir que les emocions es veuen per fora i els estats d’ànims es duen més endins i per tant són més difícils de detectar per les persones que ens envolten. 

Daniel Goleman defineix una emoció com un sentiment i pensament, l'estat biològic, l'estat psicològic i el tipus de tendència a l'acció que ho caracteritza.

Les emocions són imprescindibles en la nostra vida, però aquestes s’ha de viure en equilibri. Les emocions no s’haurien de veure com un fet negatiu i no s’haurien de reprimir, sinó que s’haurien d’aprendre a canalitzar-les. Hi ha moltes cultures que pensen que quan les emocions s’amaguen ens poden dur a diferents i diverses malalties físiques. Jo estic completament d’acord. El nostre sistema immunològic està molt relacionat a les hormones que s’alliberen en situacions d’estrès perllongat en el temps i per tant infinitament lligat a les emocions i com les gestionem en determinats moments de la nostra vida.

Activitat 4

En el capítol de l’alquímia de les emocions, trobaràs al final de cadascuna d’elles uns quadres que parlen de les estratègies educatives. 

1       2. Selecciona aquelles frases que consideris més significatives per a tu, no agafis més de tres. Reflexiona sobre elles i explica perquè les has triat.

Què entenem per por.

De les frases d’aquest apartat, em quedo amb “Poner nombres a las situaciones de miedo permite acercarnos al mundo de las cosas desconocidas y crear vínculos de unión con experiencias conocidas. Esta conexión puede hacer disminuir la ansiedad y la tensión ante situaciones temidas”.

M'he quedat amb aquesta frase perquè crec que engloba molt bé com s’haurien de gestionar les nostres pors. Per una banda ens diu que hi ha posar-li nom a les nostres pors. Crec que tothom hauríem de poder parlar de les nostres pors per poder identificar-les i treballar-les. Moltes vegades el cos fa senyals que ens costen identificar amb certes pors i ens és més fàcil cercar un nom clínic a tots els símptomes que ens generen. 

Quan parlem de pors en la infància, hi ha pors que es consideren normals en certes edats i que solen desaparèixer. Encara i així, els adults no les hem d’ignorar pensant que són normals i ja se’ls hi passarà. Per a ells i elles aquestes pors són reals i els hem d’ajudar a identificar-les parlant fins a concretar que és el que els espanta per tal que el seu grau d’ansietat sigui el menys possible davant la situació que li provoca aquesta por. Els adults hem d’anar molt alerta de no transmetre les nostres pròpies pors als infants.

Quan parlem de les pors amb els infants, estem creant un nucli de unió molt important. Estem compartint i afavorint la relació i, per tant generant confiança. Aquesta confiança farà que quan l’infant tingui la necessitat d’expressar-se, no ho faci cohibit i que senti que l’adult és una persona propera que és capaç d’escoltar sense jutjar. 

Ràbia. Tinc molt clar la frase que fa referència a la ràbia, “Responder con una falta de control es dar a entender que ésta es la forma correcta de afrontar los conflictos”. És la que més s’ajusta al model que no s’hauria de seguir. Tot i així si hem de ser realistes, tots i totes en un moment donat hem donat aquest tipus de resposta, ja sigui als nostres fills o a les persones que ens envolten ja siguin infants o adults. 

    Des de ben petits, els infants tenen el plor com a recurs per cridar l’atenció dels cuidadors, el problema sorgeix quan utilitza les rabietes per aconseguir allò que vol com a resposta a les seves frustracions. Hem de dir que la ràbia no ve només donada per una malcriança, pot haver diferents motius pels qual els infants es sentin rabiosos i conseqüentment frustrats. Personalment he viscut situacions de rabietes inclús amb agressions i no precisament per aconseguir una joguina, sinó pel fet que ningú fos capaç d’entendre i atendre les seves necessitats. Estem parlant d’infants amb greus problemes per comunicar-se. Penseu com us sentiríeu si els que estan al vostre voltant no fossin capaços de donar resposta a qualsevol petit desig o necessitat. Hi do, cercant altre manera de demostrar el que sent. Aquestes rabietes també ens poden estar dient que els infants estan patint dins l’àmbit familiar, hi és per això que els docents han de tenir els ulls ben oberts per poder detectar d’on venen i com gestionar-les. Per suposat, no fent el mateix que l’infant. Haurem de donar-li el seu temps perquè es tranquil·litzi i sigui capaç d’expressar que li està passant. Encara que serà difícil, haurem de crear un clima de tranquil·litat, no renyar i no cridar. No es pot demostrar que l’adult també ha perdut el control.