Una petita mostra de les meves debilitats

dissabte, 12 de maig del 2012

Una infancia infeliz no determina una vida





 





 http://www.fundacionpunset.org/apol/20464/una-infancia-infeliz-no-determina-una-vida/



  En aquest enllaç,  podeu trobar testimonis reals i els consells que donen els diferents especialistes. En aquest cas es tracta del sentiment que sorgeix a partir d’una experiència en la infància provocada per l’entorn proper. La persona que explica el seu cas, diu que malgrat la seva infància i d’haver aconseguit canviar la seva vida, no aconsegueix perdonar tot el mal sofert. Demana consell i ajuda.

Resposta:

El perdón puede tratarse de un proceso de reparación en el que es necesario que la parte que ha provocado el daño esté dispuesta a corregir dicho error. Esa búsqueda del perdón es complicada y difícil, pero uno mismo puede conseguir llegar a un punto en el que acepte lo sucedido. Este proceso no es nada fácil. Puedes entender que tus padres y tus hermanos no supieron o no pudieron hacerlo de otra forma, y que no lo hicieron con malas intenciones, sino que las circunstancias produjeron esa situación. No se trata de justificarlos pero sí de aceptar lo que ocurrió y sacar herramientas en ti misma para poder superarlo.

  Crec fermament en el poder i la capacitat que tenim les persones a refer-nos de les males experiències i inclús malgrat tot el patiment, extreu la part positiva i si més no i, tal com diu la resposta, treure per un/a mateix/a, les ferramentes per a poder superar-ho.

Definició de resiliència extreta de la mateixa pàgina de n’ Eduard Punset:

El término resiliencia señala la capacidad de una persona o grupo para seguir proyectándose en el futuro a pesar de acontecimientos desestabilizadores, de condiciones de vida difíciles y de traumas, a veces graves. Y como señala B. Cyrulnik en su libro “Los patitos feos”, una infancia infeliz no determina una vida. Para ello es importante hacer frente a las adversidades de la vida, superarlas y ser trasformado positivamente por ellas. Aunque es difícil poder llegar a comprenderlo y asimilarlo, todas las circunstancias, especialmente las negativas, nos hacen crecer y sacar nuestros propios recursos. Ten en cuenta que si no te hubiera pasado todo lo que describes, no hubieras llegado a dónde estás en estos momentos. Hubieras acabado con otra realidad, pero esas adversidades te hicieron fuerte, capaz y luchadora.

  Fent una ullada al text anterior, estic totalment d’acord en que hem d’intentar treure la part positiva de les accions vivides malgrat que aquestes ens hagin fet mal. Això no vol dir que el patiment s’hagi de veure com a necessari per convertir-nos en millors persones o més fortes, només que una vegada que s’ha passat no ens poden quedar dins el patiment tota la vida o fer pagar el teu patiment a les persones que ens envolten. Hem d’aprofitar les vivències per a créixer i per evolucionar. Malgrat tot, ningú es mereix passar per una situació de maltractament, ja sigui físic o emocional, i molt menys els infants. Ells i elles, menuts i menudes, arriben a les nostre vides per ser estimats i respectats. 


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada