La importància del vincle afectiu

La relació afectiva primerenca que s’estableix entre l’infant i els seus cuidadors és un dels aspectes més importants per poder preveure el bon desenvolupament de l’infant.

·     La família juga un paper protagonista en el desenvolupament dels infants  ja que és dins del àmbit familiar on es realitzen els aprenentatges bàsics per desenvolupar-se dins la societat. ·   També seran una part molt important (a partir ja d’una certa edat) altres contextos de socialització com poden ser els amics, l’escola, etc. ·       Un dels principals vincles afectius és l’afecció. ·      Definició d’afecció: és tracta d’un vincle afectiu que el nadó estableix amb una o varies persones que el cuiden de forma estable.

Funcions del vincle afectiu

·        Afavorir la supervivència, mantenint propers al nadó i als seus progenitors.

·       Proporcionar seguretat emocional, el nadó necessita a les figures d’afecció, ja que amb ells es mostra segur, acceptat i protegit.

·    És molt important per la seva supervivència mantenir-se a prop dels seus progenitors, que són les persones que normalment ofereixen les cures durant la infància. Els nens quan neixen són molt indefensos, però tenen una gran capacitat per aprendre.

Tipus de vincles afectius

·      Afecció segura: en presència de la figura d'afecció exploren activament l'entorn. En absència de la mare l'exploració decau i l'angoixa per la separació és evident. Quan la mare torna el nen mostra senyals d'alegria, facilitat per a ser consolats. Quan aquest vincle no es crea adequadament sorgeix en l’infant l’anomena’t trastorn del vincle.

·      Afecció insegura ansiosa ambivalent: a penes exploren l'entorn en presència de la mare, la seva preocupació per el parador de la mare fa que no s'allunyin d'ella. Quan la mare se’n va l'ansietat davant la separació és molt intensa, quan aquesta torna es mostra ambivalent en la trobada, dificultat  per a ser consolats.

·      Afecció ansiosa evitativa: explora fàcilment amb poques mostres d’afecte, escassa ansietat davant la separació i eviten a la mara quan retorna.

·         Afecció ansiós desorganitzat: s’aproxima a la mare amb evitació de la mirada, por davant la família o de la figura d’afecció.

  

Quan els nens naixen estan predisposats biològicament per mantenir la proximitat amb els seus cuidadors i per atreure la seva atenció.

·         Durant els 3 primers mesos no discriminen als familiars

·         Al voltant de 3 mesos donen mostres de reconèixer als seus cuidadors principals

·    Al voltant dels sis mesos; Sistemes d’afecció i de por davant els estranys i un vincle molt important amb una o varies persones amb les que té una interacció privilegiada. Pot arribar a rebutjar a les persones desconegudes. La separació de les persones més properes els produeix ansietat.

·         Als 8 mesos s’estableix el vincle d’aferrament

·     A partir del any i quan ja està establert el vincle afectiu, el nen va adquirint certa independència, gràcies a les seves noves capacitats motores, verbals i intel·lectuals. Cada vegada s’adapta millor a les separacions breus i les conductes exploratòries no necessiten tant la figura d’afecció.

·   A partir dels dos o tres anys els infants ja comencen a expressar les seves emocions a través del joc simbòlic, on adopten estats emocionals diferents dels propis, assignen estats afectius ficticis dels altres i comparteixen amb l’altre aquesta assignació d’emocions. Els nens que han jugat simbòlicament als dos anys són els que en edat escolar mostren més capacitats per comprendre les emocions dels altres, això se li diu empatia.

·     Les emocions morals com la vergonya, la culpa i l’orgull apareixen durant el segon any, una vegada que s’ha desenvolupat el concepte de si mateix. La intervenció dels adults en el desenvolupament de la regulació emocional, és tant important com els processos cognitius i maduratius.

·   En el segon i tercer any de vida, les competències infantils augmenten molt. El llenguatge permet una manera d’expressió més eficaç de les seves emocions.

·      També en aquesta etapa és molt important l’autoconcepte, és un coneixement que no existeix en el moment del naixement, sinó que és va formant al llarg de la vida. La forma en que els nens i nenes expressen el seu autoconcepte varia d’una edat a d’altre en funció del nivell cognitiu de cada moment i de les seves experiències socials.

SOCIALITZACIÓ A L'ESCOLA

·       Des de ben petits els nens comencen a anar a escola, aprenen, es socialitzen amb iguals i amb mestres. Estableixen les seves primeres relacions fora de l'àmbit familiar i la seva personalitat es desenvolupa durant tota la seva etapa acadèmica.

·     L'escola es presenta,com el més important context social i d'aprenentatge, donant lloc a nous i desconeguts reptes amb l'ambigüitat de contribuir al creixement personal o convertir-se en esdeveniments que amenacen a aquest creixement.

·       Els factors interpersonals ocupen un paper fonamental per a promoure l'aprenentatge a l'escola. Els nens que troben un bon ambient escolar tindran més opcions de poder assimilar tots aquells coneixements que se'ls presenten durant tota l'etapa.

·       És important que els nens tinguin una vincle segur ja que és la base perquè mostrin competències en les relacions amb els iguals, siguin acceptats per companys i tinguin amics.

·   La socialització a aquestes edats és vital per al bon desenvolupament de les persones, tots els nens han de sentir-se pertanyents a un grup d'iguals. El rebuig dels seus companys pot desenvolupar actituds negatives i inhibir-los en l'exploració i podria aparèixer plor, queixes, tristesa, apatia per anar a escola, excessiva inclinació a l'adult i altres símptomes que poden ser deguts a una percepció de solitud associada al fet de no tenir companys amb qui jugar.

·     Els nens que conten amb un amic en el col·legi poden estar disposats a utilitzar-lo com suport emocional o instrumental.

·       És important que els nens es sentin segurs per a poder explorar els seus voltants i adaptar-se a la vida fora de les seves cases i de la protecció dels seus pares. Els nens que són excessivament dependents podrien sentir-se indecisos per a explorar el seu ambient escolar.

 Imatge: 20110204‑APEGO2.jpg. depsicologia.com

Bibliografia: Palacios. J, Marchesi. A, Coll. C. Desarrollo psicológico y educación.