 |
| "Encara estem a temps de somiar i de fer que aquest somni es faci realitat"" |
De quina escola m’agradaria formar-hi part?
He posat aquest títol per intentar donar resposta a la pregunta que el professor de l’assignatura ens fa envers "com
hauria de ser l’escola dels nostres dies per donar resposta a les necessitats
emocionals dels infants". Crec que a aquestes alçades de la carrera,
encara que amb petits matisos, l’escola ideal i a la que crec tenen dret els
nostres infants, és una escola pensada per a tots i totes. On tinguessin cabuda
les famílies, on tothom respectés el lloc
que cada un ocupa en l’educació dels menuts i menudes. Una escola oberta al
diàleg, una escola que no fos purament acadèmica i que tingués en compte tot el
context que envolta a l’infant (famílies, economia, sentiments).
M’agradaria formar part d’una escola on es
confiés més en les possibilitats dels alumnes, on l’objectiu de tot els
personal, no només dels mestres, fossin ells i elles, aquestes personetes que
confien en nosaltres els adults i, que sobre tot a l’etapa d’infantil,
veneren i admiren a la seva o el seu mestre. Que fos una escola crítica, que no
vol dir amb dret de criticar, ni la metodologia dels companys, ni als infants,
ni a les famílies i, si ho fan, que sigui de forma constructiva, per treure un
profit en benefici dels personatges principals de la història. No cal que digui
qui són......
També m’agradaria que l’escola tornés a tenir
la confiança i el prestigi que tenia abans, no estic parlant de la metodologia,
sinó més be es tractaria de recuperar el respecte cap a la figura d’un/a
mestre/a compromès. Un mestre/a que segurament dedica molt de temps de la seva
vida personal a fer de l’escola un lloc on els infants es sentin segurs,
volguts i com no, que aprenguin. Que es perdi la imatge que els/les mestres
tenen de que treballen poc i tenen moltes vacances. Ja se, ja se, que “de todo
hay en la villa del señor”, però crec i confio que són els menys. Encara queden
mestres compromesos i amb ganes de fer feina, que no han perdut la il·lusió i
que encara que de vegades es desmotivin, de seguida tornen a remuntar i a
creure que es pot millorar.
En definitiva, m’agradaria una escola que
fomenti els valors, que escolti als infants, els observi, els tingui en compte.
Que els deixi manipular, olorar, sentir, equivocar-se, riure i plorar i perquè
no tenir alguna rabieta. Una escola que doni confiança als pares i amor als
infants. Una escola oberta a la diversitat de famílies, d’infants i de
treballadors, ja que tots i totes som diferents i respectables. No m’agradaria
una escola que jutges, mai es sap que ens podem trobar pel camí. Potser algun
dia podem ser nosaltres els jutjats.....
No ha de ser una escola perfecta, de les imperfeccions també s’aprèn.
...L’escola del futur és aquella que ens la sentim com a
pròpia, aquella que ens transmet sentiments d’ acolliment, de respecte, de
confiança, que ens transmet il·lusió, entusiasme, interès, que ens fa crítics,
inconformistes, solidaris, que ens fa autònoms i competents...
Dolors Dot (col·laboradora d'Edu21)
Article / 10 de juliol de 2006
Imatges: fotolog.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada